Europa davant el món

Estem en un món cada vegada més globalitzat, amb àrees de poder econòmic que sobrepassen un estat clàssic i que obliguen a coordinar-se o a establir aliances per fer front a reptes que cada vegada són més globals, com ara el canvi climàtic, les migracions, la gestió de l’energia, l’economia, en un futur no llunyà la gestió i el control de l’aigua i també de les terres per produir aliments, entre d’altres. En fi, que va quedant lluny aquella societat basada en els estats tancats, amb exèrcit, fronteres i moneda propis i que confrontaven el seu poder amb els altres estats veïns i fins i tot amb els llunyans. La realitat política va més lenta que la dinàmica de canvi de la societat, però és cert que es van fent canvis, com és el cas d’Europa amb la creació de la UE, unió d’estats que han decidit anar junts per ser més forts en el concert mundial. Però això requereix tenir voluntat política, sovint qüestionada, i capacitat per fer-se respectar i ser influent, que vol dir tenir capacitat en seguretat i defensa i també cohesió interior; en definitiva, tenir capacitat per gestionar amb èxit els objectius establerts, que en el cas de la Unió Europea són els valors de la democràcia, la pau, l’estat de dret, el respecte a les minories, la tolerància, etc., i que conflueixen a oferir a la ciutadania europea espais de llibertat, seguretat i benestar.

Continua llegint

A la porta del ‘Brexit’

Els resultats de les eleccions britàniques no deixen dubtes de la victòria aclaparadora del Partit Conservador i, per tant, s’aplana el camí perquè el premier Boris Johnson executi el Brexit el proper 31 de gener, amb el permís del Parlament, que ara si que previsiblement li serà favorable. Però de les recents eleccions se’n poden treure més conseqüències. D’una banda, l’enfonsament del Partit Laborista és molt significatiu i la lectura s’ha de buscar en el poc carisma del seu líder, Jeremy Corbyn, a més d’un programa electoral amb divagacions sobre el Brexit i amb propostes ideològiques que semblen més d’una època passada.

Continua llegint

I ara què?

Ha costat quasi sis mesos, des del maig que hi van haver les eleccions al Parlament Europeu, que es renovessin les institucions que governen la Unió Europea. D’una banda, el Parlament, sorgit de les eleccions del maig, va prendre possessió al juliol. Per l’altra, la Comissió Juncker també acabava mandat i es van posar els mecanismes per nomenar una nova CE, que serà presidida per l’alemanya Ursula von der Leyen i que continuarà tenint un comissari per estat membre, els quals han hagut de passar el control del PE un fet que, juntament amb altres detalls, ha provocat que fins aquesta setmana no s’hagi tancat i aprovat la nova Comissió. Paral·lelament, també ha pres posició del seu càrrec el nou president del Consell Europeu, el belga Charles Michel, que substitueix el polonès Donald Tusk.

Continua llegint

Europeisme!

Sovint s’associa a la Unió Europea tot el que té relació amb Europa i que es fa des de la societat, des de la ciutadania, on hi vehiculen associacions, institucions, ciutadans i altres estaments, amb voluntat europeista i que debaten i difonen tot el que passa a Europa, però que ho fan des de la societat civil. I tot això ve de lluny; ja Victor Hugo, fa més de dos-cents anys, en parlava, i també més recentment, a principis del segle XX, hi va haver un impuls europeista, però quan s’hi dona un camí ferm és després de la II Guerra Mundial, quan ciutadans influents consideren que s’ha de projectar la idea de l’europeisme, del consens estre estats i ciutadans europeus, amb l’objectiu d’evitar guerres i conflictes.

Continua llegint

La solució del conflicte Catalunya-Espanya per elevació

En una carta adreçada al seu amic  historiador i humanista  Agustí Duran i Sanpere el 17 de maig de 1951 , Gaziel va escriure el següent : “ El plet entre Catalunya i Castella penso ara veure’l amb una claredat diàfana, després de tants anys d’haver-lo sofert damunt l’ànima i damunt les costelles. I això que crec veure tan clar és que no té remei.

Continua llegint