Negociacions d’associació Andorra-UE, geometria variable i Brexit

El procés d’acostament d’Andorra a la UE ve de lluny i és gradual. La primera etapa va tenir un caràcter principalment comercial i es va concretar en l’Acord d’unió duanera de 1990. A la segona etapa es varen signar acords sobre cooperació i fiscalitat de l’estalvi ( 2004 ) i afers monetaris ( 2011 ). Actualment ens trobem en plena tercera fase d’acostament a la UE , dins de la qual ja s’ha signat un nou acord fiscal sobre intercanvi automàtic de informació ( 2016 ), que ha posat punt i final al secret bancari en el Principat, i des de 2015 s’està negociant un acord d’associació que permetria l’ accés al mercat interior europeu.

En cada una d’aquestes etapes Andorra ha tingut com interlocutor una UE situada en un determinat moment del seu procés integrador. Així, l’eurooptimisme va ser la tònica imperant durant les dues primeres etapes, mentre que a l’etapa actual hom es veu confrontat amb una UE que des de fa anys està travessant per crisis internes molt importants – com la de l’euro, refugiats o Brexit – i greus amenaces externes – com les ambicions de Putin , l’Estat islàmic, el terrorisme yihadista o els plantejaments antieuropeus de Donald Trump . Tot això ha fet que , per exemple, el president de la Comissió Europea hagi pogut declarar que la UE es troba al bell mig d’ una veritable “ crisi existencial “.

Tots els estats membres de la UE menys el Regne Unit, que vol abandonar el club comunitari després del triomf en referèndum del Brexit el mes juny de l’any passat , s’acaben de reunir a Roma per celebrar el 60 aniversari dels Tractats de Roma ( CEE i EURATOM ) , fer un balanç de situació i procedir a un rellançament del procés integrador. Amb aquesta intenció han adoptat la denominada Declaració de Roma . Aquest document obre la porta a una Europa de vàries velocitats o , altrament dit , de geometria variable . La integració diferenciada, que de fet ja existeix en determinats camps ( euro, Schengen, etc. ) esdevindria la norma i no l’excepció del nou model d’integració. Es probable que les múltiples velocitats siguin complementades amb nivells de integració flexibles i diferenciats. Tot això indica que la UE es podria dirigir cap a una nova arquitectura legal i institucional molt més variada i imaginativa que l’actual, amb un nucli dur format probablement pels països de l’euro i al seu voltant un conjunt de cercles exteriors composats per països amb diferents nivells de compromisos dins dels que hi podrien cabre tots els països europeus, fins i tot el Regne Unit, Turquia o Ucraïna. Aquest nou marc sembla favorable a Andorra , ja que per a ella és vital el reconeixement d’especificitats i l’obtenció de tractes diferenciats i flexibles per part dels seus interlocutors comunitaris . Vindria a recolzar el que ja està previst en la Declaració 3 de l’article 8 del Tractat de Lisboa : la UE tindrà en compte la situació particular dels estats de petita dimensió territorial que mantenen amb ella relacions específiques de proximitat.

En canvi, l’obertura de les negociacions de sortida del Regne Unit com a conseqüència del Brexit, que requerirà la màxima atenció i un tracte prioritari per part de les institucions europees, podria suposar un alentiment de les negociacions andorranes d’associació. En aquest sentit s’ha manifestat l ‘ex Comissari europeu Günter Verheugen, de nacionalitat alemanya, quan ha declarat textualment en una recent visita a Andorra que “ caldrà esperar a veure què passa amb el Brexit “. No obstant i això, també ha dit que Andorra no té una millor opció de futur que un nou apropament a la UE i que l’acord d’associació , en el benentès de que acabi incorporant les justes aspiracions dels andorrans en matèria d’especificitats, permetrà disposar d’un marc estable a llarg termini que afavorirà el desenvolupament del Principat .