Més i millor Europa

Ara que ja han passat les eleccions europees i s’han confirmat les previsions que els dos grups majoritaris, populars i socialistes, ja no tindran l’hegemonia al Parlament Europeu i necessitaran pactes i aliances per establir acords, i que també s’ha confirmat que els partits antieuropeus i d’extrema dreta, tot i que han pujat, no podran condicionar la vida política de la cambra, ara és el moment d’afrontar amb voluntat i valentia tots els reptes que té la UE sobre la taula.

Tenim un Parlament més divers i, per tant, més ric en matisos, i tindrem una nova Comissió que hauria de representar de la millor manera possible la diversitat expressada en les eleccions europees, tot i que ja sabem que els comissaris els anomenen els estats membres. Un dels reptes més importants és que les institucions de la UE sàpiguen connectar amb la ciutadania, i això s’aconsegueix amb accions i polítiques concretes que siguin properes a la majoria de la societat. Així, convindria que es respectés l’acord no escrit que el president de la Comissió sigui el representant del grup més votat a l’Eurocambra, perquè si no, el que es va donar com un fet i que ara està en qüestió en alguns estats, si no es consolida, serà una decepció per a la ciutadania. També convindria que les polítiques respecte a la immigració i els refugiats estiguin delimitades pels valors de la UE i que la ciutadania les senti properes. De fet, convindria que hi hagués voluntat política dels estats per passar la capacitat de decisió a la Comissió Europea, i no com ara, que està en mans de cada estat membre.

Per tot això convé més diàleg i més altura de mires; més pensar en l’interès general europeu que no pas en l’interès particular de cada estat; més actuar per l’interès econòmic general que no pas pel particular; més en la ciutadania que no pas en les grans corporacions; més a avançar cap a la cohesió social que no pas en la desigualtat; més polítiques a favor de facilitar l’accés digne dels joves a la vida laboral que no pas la precarietat salarial; més polítiques que respectin els valors de la UE i els drets humans que no pas els interessos privats; més democràcia que no pas autoritarisme; més polítiques comunitàries que no pas intergovernamentals; més actuar per un futur conjunt que no pas en la immediatesa particular.

En definitiva, més Europa i millor Europa, preservant i respectant la diversitat, que és complexa, amb la finalitat que tothom s’hi senti representat i part d’aquesta Europa. Per tot això, cal un canvi important de polítiques i també de voluntat, cal un cop de timó que apropi la UE a la ciutadania, que vol dir fer polítiques d’acord amb els valors de la UE. Encara hi som a temps i estem davant d’una oportunitat amb el nou Parlament i, aviat, amb la nova Comissió. El que cal és que els dirigents s’ho creguin i els ciutadans hi insistim. Cal més i millor Europa.