Les europees, una prova de foc

El mes de maig, entre els dies 22 i 25, hi ha eleccions al Parlament Europeu, aquelles que sovint semblen llunyanes i que donen un índex de participació força baix, al voltant del 40%, en algunes circumscripcions. Aquestes noves eleccions són importants, molt importants, molt més del que pensa la majoria de la ciutadania europea, per molts motius.El més important és que el Parlament Europeu participa activament en la legislació, juntament amb el Consell de Ministres, de les normes europees, el 80% de les quals, d’una manera o altra, acaben aplicant-se en els estats membres i, per tant, acaben afectant la ciutadania, la mateixa ciutadania que troba llunyanes les eleccions europees. Així, si la majoria política en el nou Parlament Europeu és d’una tendència política o d’una altra, l’orientació econòmica o ideològica de les normes serà diferent, fet que implica la importància de les eleccions europees i la importància, per tant, que la ciutadania hi participi, perquè, si no, passa allò que en política és tan habitual: la política, si no la fas, te la fan.

Per altra part, i per primer cop, els partits polítics es presentaran a les eleccions al Parlament Europeu amb un candidat determinat per presidir la Comissió Europea, de manera que l’escollit del partit que obtingui la majoria de diputats serà el nou president de la Comissió, que substituirà l’actual, Jose Manuel Durão Barroso, aspecte, aquest, que ajuda a minorar les queixes de dèficit democràtic que sovint se senten contra les institucions europees. I ja en el vessant més polític, s’observa un escenari gens clar pel que fa a la composició del nou Parlament Europeu, perquè els partits clàssics, com el Partit Popular, el Partit Socialista, els partits liberals o els clàssics d’esquerres, poden retrocedir i donar cabuda a partits d’extrema dreta, com el Front National a França i d’altres euroescèptics, com l’UKIP al Regne Unit, els quals, esperonats per la crisi, obtenen seguidors a base de populisme i poden modificar les majories i, per tant, els equilibris de la cambra i fins i tot, segons la importància i els acords que es prenguin, poden qüestionar la pròpia essència d’Europa i de la UE.

Aquestes reflexions em porten a pensar que les properes eleccions al Parlament Europeu tenen una importància cabdal, molt més que qualsevol altra anterior, perquè ens hi juguem molt. Per això, des d’aquí, faig una crida a la ciutadania perquè hi participi, que voti, que serà sinònim de democràcia i, de ben segur, que ajudarà a pal·liar les pors cap a la presència de partits antieuropeus, ja que, com més participació hi hagi, menys representació tindran aquests partits.

I pel que fa a Catalunya, sabem que amb l’escenari de la consulta a l’horitzó, el plantejament d’una llista única dels partits favorables a la consulta o, almenys, d’alguns d’ells, fóra una bona oportunitat per dinamitzar la participació i per fer saber a Europa que hi ha una voluntat ferma de ser presents, amb identitat pròpia, a les institucions europees. Al mes de juny sortirem de dubtes.

Xavier Ferrer. Vicepresident 2on d’EUREM.
Membre de la Junta del Consell Català del Moviment Europeu i President de l’Associació de Diplomats dels Cursos sobre les Comunitats Europees, ADICEC.

Article publicat a El Punt/AVUI+