“L’Arxipèlag francès”: el llibre que posa en qüestió les bondats del multiculturalisme

Així, relata l’autor, els valors nacionals, que fa anys eren compartits pel conjunt de la societat, s’han perdut. En comptes d’un terreny d’entesa comú, avui França és un “arxipèlag” format per illes –universos culturals- diferents: hi ha els vegans, els islamistes, els regionalistes corsos i els catòlics, per citar només alguns exemples.

Els valors que cada grup defensa no se solen superposar, de forma que és cada cop més difícil aconseguir acords unànims o clarament majoritaris.

En un exercici similar al que Josep Miró i Ardèvol presentà en el seu llibre “La Societat Desvinculada”, Fourquet conclou que és la pèrdua d’un marc comú de valors el que complica terriblement la resolució de problemes de tipus social, econòmic i polític en la França actual.

Quasi bé 1 de cada 5 nounats a França porta un nom musulmà
Fourquet ha validat les seves tesis realitzant un minuciós treball estadístic, en el qual ha concedit especial importància als noms que reben els nadons a França.

A començaments del segle XX, més del 20% de les nenes franceses rebien el nom de Maria. Al 2015, en canvi, tan sols un 0,3% portaven el nom de la Santa Verge.

En canvi, els noms musulmans han experimentat una increïble progressió. Mentre als anys 70, sols un 1% dels nounats rebia un nom musulmà, només 40 anys després aquesta proporció ha crescut fins al 18,5%.

A diferència d’altres onades d’immigrants que després de la primera generació prenien noms francesos pels seus descendents, els immigrants àrabo-musulmans ja no ho fan: “és un procés molt més lent i molt més complicat que molts d’altres”, apunta Fourquet.

Altres tipus de noms que també han augmentat amb força durant les darreres dècades són els hebreus (França té la població jueva més important de la UE) i noms específics de les regions franceses.

Dels aproximadament 2.000 noms que s’utilitzaven de forma comú a França a meitats del segle XX s’ha passat a més de 13.000 actualment. Quelcom que ajuda a comprendre perquè Fourquet parla d’arxipèlag.

Quin lloc pels catòlics?

Pel que fa als catòlics, a pesar d’haver perdut la seva posició de matriu de la societat (Fourquet estima que la xifra de francesos que van a missa tots els diumenges se situa entorn a un 5%), Fourquet destaca que constitueixen avui dia una de les “illes” més sòlides de França.

De fet, la seva influència política s’ha recentment constatat de nou al haver escollit François-Xavier Bellamy, un jove filòsof catòlic de 33 anys, com a cap de llista de la dreta (Les Républicains) a les eleccions europees que s’apropen.

El sociòleg i historiador Yann Raison du Cleuziou confirma que el conservadorisme catòlic és cada cop més influent (el que ell anomena “catolicisme observant”).

Aquesta tendència tindria els seus orígens en les famílies que prengueren certa distància respecte les diòcesis després del Concili Vaticà II, per considerar-les massa toves. Els pares catòlics jugarien des de llavors un paper crucial en la transmissió de la fe, en una societat que apartava cada cop més el cristianisme.