La propera Comissió Europea (Octubre 2019 – Octubre 2019) va prenent forma

La Comissió Europea és una institució clau de la UE . És el seu òrgan executiu i és políticament independent. Vetlla essencialment pels interessos europeus en el seu conjunt i no pas pels interessos individuals de cada Estat membre de la UE. És la única instància responsable d’elaborar propostes normatives  i d’aplicar  les decisions del Parlament Europeu i del Consell Europeu. Les seves funcions principals són proposar nova legislació europea, gestionar les polítiques europees i assignar els fons de la UE, vetllar perquè es compleixi la legislació de la UE i representar la UE en l’esfera internacional.

La Comissió presidida pel luxemburguès Jean-Claude Juncker ja ha arribat al final de la seva existència i  restarà en funcions fins el proper mes d’octubre, quan la nova Comissió  entrarà plenament en acció.

Què en podem saber en aquests moments sobre els preparatius de la nova Comissió? Dues coses són avui observables: el ball de noms pels diferents càrrecs  que ofereix  i l’ambient que es respira entre l’alt funcionariat europeu a l’espera dels nomenaments definitius d’aquests nous càrrecs.

Alguns  noms  ja són coneguts, com és el cas del càrrec més important:  la presidència de la nova Comissió 2019-2024. Es tracta de l’alemanya Úrsula von der Leyen, que va ser ratificada pel Parlament Europeu el passat mes de juliol.  Josep Borrell també ha sigut designat com a Alt Representant per a Afers exteriors i Política de Seguretat, però encara no ha passat el hearing corresponent del Parlament Europeu, com també serà el cas de tots els nous Comissaris. L’actual Comissari espanyol Miguel Arias Cañete , responsable de clima i energia, és segur que no repeteix en el càrrec . Alguns  estats membres de la UE ja han fet saber quin és el nom del seu nou Comissari a Brussel·les, encara que el seu port foli no sigui conegut . Aquest és , per exemple, el cas de Grècia, que ha designat com a futur Comissari europeu  al portaveu de  la Comissió sortint, Margaritis Schinas .

Pel que fa referència a l’ambient existent entre l’alt funcionariat de la Comissió abans de que comenci la nova legislatura quinquennal, és important assenyalar l’aparició aquest mes d’agost passat d’un document de treball  , en forma de memoràndum de 173 pàgines, sobre les prioritats de la propera legislatura europea. No és un document vinculant per a la nova presidenta de la Comissió, es presenta només com un text per a un brainstorming, però sí que és indicatiu de com pensa l’estructura funcionarial permanent de la Comissió en els moments actuals.

La idea central és la necessitat d’una UE més protectora (  una proposta estrella d’Emmanuel Macron ) , especialment  davant de dues amenaces  : una exterior ( guerres comercials exteriors provocades  per Trump, Xina )  i l’altre interior ( pressió dels populismes euroescèptics ) . Tres eixos desenvolupen aquella  idea central: 1 ) augment del pressupost comunitari dedicat a la indústria, 2 ) fer més laxa la  política de la competència de la UE  per afavorir els interessos europeus , i 3 ) ser més estrictes a l’hora d’aplicar  mesures de defensa comercial. Al darrera de tot plegat  s’hi troba el convenciment de que la UE necessita aquest tipus d’enfocament si vol sobreviure a un nou ordre mundial basat simplement en el poder , com defensa Trump, i no pas en les regles multilaterals.

Sembla que França i Alemanya es troben darrera del memoràndum de la Comissió. Ambdós països, França sobre tot, desitgen la consolidació de “ campions europeus “  per competir amb les empreses  gegants nord-americanes i xineses. Estan molt ressentits per la negativa de l’anterior Comissió de Jean-Claude Juncker a la formació d’un “campió europeu  “ en el sector de la construcció de material ferroviari a través de la mega fusió Siemens-Alstom.

El memoràndum acaba dient que el projecte europeu  es troba en una cruïlla decisiva , de la que només pot sortir guanyadora si  la UE es compromet a: 1 ) redefinir prioritats, 2) introduir canvis radicals en algunes de les seves polítiques, com la  comercial i  la de competència , 3) ser més competitiva globalment, 4) adoptar una nova política comercial que permeti mesures unilaterals de represàlia, 4) generar més creixement i llocs de treball, 5) proporcionar gestos protectors als ciutadans europeus que siguin entesos i ben rebuts .  El programa estrella del memoràndum és la creació d’un nou Fons que estaria dotat amb 100.000 milions d’euros dedicats impulsar l’aparició de líders competitius.

La nova presidenta de la Comissió Europea, l’alemanya Ursula von der Leyden,  ja disposa com veiem d’un document important sobre el que reflexionar abans d’estrenar-se en el seu nou càrrec.