La Mediterrània: convivència o enfrontament

Convindreu amb mi que l’entorn de la Mediterrània té un clima, una geografia, una gastronomia, una cultura i una diversitat que fan que s’hi pugui viure molt bé, és clar, si sabéssim fer-ho amb harmonia, tolerància i respecte entre les persones i comunitats que hi conviuen.

Convindreu amb mi també que aquests ingredients no s’hi donen i ens trobem en una zona plena d’història, cultura i diversitat que massa sovint es mou en espais d’enfrontaments i no pas de convivència. Si repassem la història, veurem que la Mediterrània és el bressol de les tres religions monoteistes i de cultures que han marcat la vida dels pobles i generacions que hi han viscut i també d’altres parts del planeta. Tot plegat ha generat conflictes i contradiccions, però també hi ha hagut intents d’apropar les polítiques, les economies i les cultures, amb la finalitat de crear un espai de convivència, respecte i pau.

Aquests mesos recordem el 25è aniversari de la Declaració de Barcelona, que tenia com a objectiu apropar l’espai mediterrani a escenaris de prosperitat compartida, de cooperació i entesa, en l’àmbit econòmic, polític i cultural, que avui en dia encara són plenament vigents. Destacar també que, a casa nostra, s’hi treballa des de les administracions i també des d’associacions com ara l’Institut Europeu de la Mediterrània, el Cidob i el Moviment Europeu, entre d’altres. I és que hi ha molts reptes als quals s’hauria de trobar solució o, almenys, treure’ls de l’enquistament en què sovint es troben. Així, convé millorar la gestió de la immigració i dels refugiats, partint d’una política comuna des de la UE i també amb responsabilitat de cada estat i valorant l’evolució demogràfica de cada zona amb la finalitat de gestionar la immigració amb eficàcia pel que fa a les necessitats i amb dignitat per a les persones. Convé també que es vagin limitant les desigualtats econòmiques que hi ha entre els estats de la riba sud i els del nord, que són de les més altes del món.

Apropar les cultures, molt vinculades en alguns estats a la religió, amb la finalitat de conèixer les altres formes de ser i de pensar i entendre els seus sentiments i creences i evitar dogmatismes que només porten a enfrontaments. També un apropament polític entre la Unió Europea i els estats membres propers a la Mediterrània, amb els del sud i de l’est, procurant cercar solucions a conflictes enquistats, com ara els que hi ha entre Israel i Palestina, i als interessos de Turquia, estats de l’Orient Mitjà, els del nord d’Àfrica o els europeus. I també, des de la política, establir mecanismes democràtics adequats a cada cultura, però que garanteixin la llibertat, els drets humans i la seguretat de la ciutadania. Segur que hi ha més reptes que s’han d’afrontar, però si s’aconseguís avançar, encara que fos poc, en els descrits, ens aniríem apartant de l’enfrontament i ens aproparíem a espais de convivència cada vegada més grans. Es tracta de tenir voluntat política, tolerància i solidaritat. Som-hi!