Europa i les dones

El dia 8 de març és el Dia de la Dona, dia reivindicatiu de la igualtat de drets entre homes i dones. Em pregunto per què hi ha un dia que reivindica els drets de les dones. La resposta és òbvia, perquè encara queden molts drets a aconseguir i desigualtats manifestes entre les dones i els homes. Penso també que, tot i els avenços cap a la igualtat de gènere, el camí serà llarg i haurà de ser reivindicatiu i sense defalliment, perquè, com ens mostra la història, els drets no venen sols, es guanyen, i un cop guanyats, es mantenen si s’està vigilant per evitar que es perdin o es dilueixin. De fet, això passa en tots els àmbits i tenim exemples propers que ens ho demostren. Lluny queden les reivindicacions de les sufragistes britàniques que, amb molta lluita però també amb molta dificultat, opressió i marginació, finalment varen aconseguir el vot femení.

També la lluita i reivindicacions de les dones de la República, que aconseguiren espais de decisió i llibertat, que varen quedar trencats per molts anys, sota la dictadura. Per contra, a l’Europa occidental, després de la Segona Guerra Mundial, hi va haver progressivament avenços a favor dels drets per les dones, els quals quedaven molt lluny en altres parts i cultures del món. Així, aquest camí de llibertat i d’igualtat de drets era sovint el mirall que servia de reivindicació a altres països, en què es reprimien sense miraments i amb opacitat, com passava a casa nostra sota la dictadura. Amb l’arribada de la democràcia va entrar una alenada d’aire fresc, de llibertat, també per a les dones.

Tot i que s’ha anat aconseguint drets, encara no s’ha arribat al nivell que hi ha en altres estats europeus i, per tant, continua sent motiu de reivindicació i lluita. I és que en la nostra societat és massa present la violència masclista, també la bretxa salarial, situada en un 15% menys de sou per a les dones en una mateixa feina, i altres aspectes d’explotació. S’ha de canviar lleis i també maneres de pensar i d’entendre la societat, en les quals tenen molt pes l’educació i els costums socials. Aquest repte ha de ser compartit per les dones i els homes i la societat hi sortirà guanyant perquè serà més tolerant i solidària.

A casa nostra hi ha moltes associacions i entitats que treballen per a aquest objectiu. Cal destacar la iniciativa Feminist Europ, que treballa per una Europa amb mirada feminista, pels drets de les dones i també per una participació activa en les eleccions europees del 26 de maig.

Com a missatge, em quedo amb una piulada que el Consell Català del Moviment Europeu ha fet el dia 8 de març, que crec que sintetitza el repte que tenim al davant: “Volem deixar constància que el present i futur d’Europa pertany també a les dones. Només respectant la veritable igualtat i lluitant contra totes les formes de discriminació i violència contra les dones, respectant i defensant els drets i llibertats assolides, amb la plena participació de les dones en totes les esferes de la societat, podrem garantir la prosperitat d’Europa i de la seva ciutadania.”

De fet, Europa serà també de les dones o no serà.