Els 100 dies de Macron

El flamant president de França ja fa uns mesos que ocupa el càrrec, durant els quals ha fet gala de dominar l’escenografia, ha aportat aire fresc a la Unió Europea i també a França, i tot plegat reforçat per la clara victòria en les legislatives, que li donen la majoria a l’Assemblea que li permetrà aplicar les reformes previstes. Ara cal passar de les paraules als fets i això es fa amb voluntat política, amb reformes i amb la proximitat dels ciutadans. I és en aquest terreny que l’escenari dels fets encara és buit, perquè no s’han iniciat les reformes anunciades. Macron no ho té fàcil perquè per treure França del marasme polític, econòmic i social es necessita més que reformes, també cal canviar la mentalitat dels francesos, avesats que l’Estat els protegirà, i molts estan encara ancorats en la grandeur. Les fastuoses i també rigoroses actuacions de Macron a Versalles, a les corts, la rebuda de Trump o la celebració de la festa nacional francesa, demostren que domina l’escenografia, semblant el rei d’una república, però no ha d’oblidar que de les demostracions de grandesa no es viu i que, tot i tenir la majoria del Parlament, només han votat la seva opció el 15% dels francesos amb dret de vot. Per a molts sectors de francesos, Macron no és la primera opció, segurament és la menys dolenta, però també haurà de governar per a aquests que ben segur seran els més crítics amb les seves polítiques. Veurem com gestiona l’eliminació de part de la burocràcia institucional reduint un bon nombre de càrrecs públics i d’escons a les cambres. Veurem també com quadra la seva proposta de liberalisme econòmic, amb l’aposta a mitjà termini de reforma laboral, d’abaixar impostos i incrementar el poder adquisitiu, veurem com acontenta els crítics, que només es calmaran si hi ha un tomb social que ara no es percep. Ho tindrà més fàcil en l’àmbit europeu, on la seva aposta per l’europeisme i per seguir en la integració europea és molt ben vista per les institucions europees i també pels estats membres de la UE, igual que la seva aposta contra el proteccionisme i a favor d’aplicar els acords de París contra el canvi climàtic, àmbit en què ha proposat una reunió a finals d’any a París, però també facilitant un escenari d’entesa amb els EUA com s’escenifica amb la invitació de Trump als actes del 14 de juliol, que és bona per als dos mandataris i permet a Macron mediar entre les fredes relacions de Merkel i Trump. De moment els 100 primers dies han servit per calmar l’euroesceptisime a França i a la UE, però si no es va ràpid el descontentament social pot reaparèixer i el lepenisme pot tornar a l’actualitat. Les previstes reduccions pressupostàries ja s’han emportat el cap de l’estat major de l’exèrcit francès. Tot i això i alguna renúncia i protesta que ben segur hi haurà, fora bo per a França i per als francesos que les promeses de Macron s’implementin i tinguin èxit, que seria també l’èxit de l’europeisme i de l’Europa unida.