El que ens juguem a les eleccions europees

Les eleccions al Parlament Europeu ens ofereixen la oportunitat de fer sentir la nostra veu dins la única institució europea que s’elegeix per vot popular directe. Els 766 diputats que en sortiran orientaran els destins de la Unió Europea al llarg dels propers cinc anys .

A Espanya ens en toquen 54 que seran elegits el diumenge 25 de maig en circumscripció única a tot el territori. Les eleccions d’enguany son importants perquè el nou parlament disposarà de més poders que no n’ha tingut cap altre fins avui a la Unió.

Es un fet que la gran majoria de les lleis que ens governen venen, directament o indirecte, del nivell europeu. Això es així en multitud d’àmbits de la economia, la ocupació, el medi ambient, la qualitat de vida, la protecció al consumidor, el mercat interior, el transport, les telecomunicacions, la seguretat alimentària, les llibertats civils, les relacions amb la resta del mon i altres. Dons bé, des del Tractat de Lisboa el Parlament Europeu co-decideix, es a dir, decideix juntament amb els Estats Membres en la majoria d’aquests camps. I en la resta, tanmateix, fa fer sentir la seva veu.

Es també particularment important que el Parlament Europeu ha d’aprovar el pressupost de la Unió, perquè d’ell surt la massa de recursos necessaris per realitzar les polítiques de la Unió.

Per primera vegada el parlament haurà d’escollir el president de la Comissió sobre la base d’una proposta del Consell basada en el grup mes votat. Així dons els votants, si be no poden encara elegir directament el successor d’en Barroso, si ho poden fer indirectament. Cada família política europea ha estat convidada a indicar el seu candidat.

El Parlament garanteix el funcionament democràtic de les administracions europees. Així per exemple, supervisa el treball de la Comissió mitjançant informes i preguntes. Examina també les peticions dels ciutadans i crea comissions d’investigació quan ho considera necessari. Opina sobre el temes que es discuteixen a les cimeres europees. Es, en una paraula, la caixa de ressonància de la ciutadania europea.

Cal remarcar, per exemple, el fet que el Parlament Europeu és l’única cambra que ha convocat el Sr. Edward Snowden a donar testimoni de les seves al·legacions d’intromissió de serveis d’espionatge en la privacitat de les persones i les institucions.

Però, malgrat la seva importància, les properes eleccions europees podrien donar un nivell de participació encara més baix que les darreres de 2009, quan va assolir només el 45% a Espanya i el 43.5% a nivell europeu.

També existeix el temor fundat que partits anti-europeus, xenòfobs i populistes augmentin el vot de protesta a l’ombra de la crisi. La combinació d’aquestes tendències podria resultar en un parlament fragmentat, afeblit i amb poca legitimitat.

Sembla que els partits més anti-europeus han copsat millor que d’altres el que ens hi juguen i estan més decidits a lluitar-hi. La líder del Front Nacional francès ho ha dit ben clar: “Només desitgem que el sistema europeu esclati. El nostre paper al parlament europeu serà bloquejar qualsevol transferència de poder cap a la Unió Europea”.

Algunes enquestes assenyalen que aquest partit podria ser el més votat a França. Hi ha també un ressorgiment preocupant de partits anti-europeus arreu: Regne Unit, Holanda, Àustria, Suècia, Itàlia, Finlàndia, entre d’altres.

Nosaltres no patim de moment un creixement de l’anti-europeisme però si observem un refredament de l’europeisme tradicional. Els nostre partits donen sovint la impressió de tractar  les eleccions europees com a secundàries o simples assaigs per a preparar futures municipals, autonòmiques o parlamentàries, que fossin les que realment compten.  Així, a alguns els costa definir programes pel futur d’Europa. O tenen la temptació de presentar aquestes eleccions en clau nacional i no europea. Observem també que alguns triguen a nomenar els seus candidats.

El Parlament Europeu es avui, juntament amb la Comissió Europea i en front dels Estats Membres reticents, el defensor més ferm de la construcció europea, del mètode comunitari i d’un pressupost europeu adaptat a les ambicions de la ciutadania europea.

Si volem una Europa millor, més forta i democràtica, ens caldrà votar a les properes eleccions europees pels partits que ens presentin el millor projecte per Europa. Si no ho fem no ens queixem després d’una Europa poc sensible als nostres problemes, poc democràtica o llunyana.

Josep M Lloveras i Soler
Membre d’EUREM (col.lectiu Europa-Empordà)