El procés d’ acostament d’Andorra a la Unió Europea: cap a un acord d’associació

Ja fa trenta anys que Andorra ha iniciat un procés gradual i progressiu d’acostament a la UE. Tot va començar l’any 1990, quan es va signar un acord d’unió duanera entre Andorra i la Comunitat Econòmica Europea (CEE), que va suposar, en paraules del aleshores cap de govern andorrà, Josep Pintat, “ la primera plataforma de sortida d’Andorra cap a Europa “. El factor impulsor d’aquell acord comercial i duaner va ser l’entrada d’Espanya a la CEE l’any 1986, que significava l’encerclament d’Andorra per territori comunitari europeu i , per tant, l’obsolescència dels antics arranjaments comercials entre Andorra amb França i Espanya, respectivament .

L’acord duaner de 1990 , encara en vigor, va suposar l’inici de la primera fase del procés d’acostament . És un acord considerat molt favorable als interessos d’Andorra tant per part dels seus operadors econòmics com pels analistes en general. La segona fase ve formada per dos acords signats l’any 2004 – un de cooperació i un altre sobre fiscalitat de l’estalvi- més un tercer acord de caràcter monetari signat l’any 2011, pel que l’euro esdevenia moneda oficial al Principat , que també es comprometia a adoptar normativa comunitària addicional de caràcter financer.

A partir del 2009 es produeix una forta acceleració en el procés d’acostament, que condueix directament a la tercera fase actual , caracteritzada per l’actualització de l’acord de fiscalitat de 2004 amb un nou acord signat el 2016, i per unes negociacions sobre un acord d’associació que apunten a l’accés d’Andorra al mercat interior de la UE. Tot això ve acompanyat per un procés paral·lel de reformes internes que han conduit a l’adopció d’un nou i complet model fiscal , l’obertura a l’exterior , així com l’endegament d’un nou model econòmic i social caracteritzat per l’homologació internacional en matèria fiscal , la transparència i cooperació financeres, la liberalització de la inversió estrangera i la diversificació econòmica .

El factor desencadenant d’aquella acceleració va ser l’avís del 5 de febrer per part del president de la República Francesa i copríncep d’Andorra, aleshores Nicolàs Sarkozy, de que podria dimitir com a copríncep si Andorra no feia els deures que li pertocaven en matèria de transparència fiscal. Sarkozy havia de presidir poc després una reunió del G-20 a Londres i no s’hi volia presentar com a cap d’estat ( copríncep ) d’un país considerat per l’OCDE com paradís fiscal.

Andorra va ser capaç de respondre de manera ràpida i contundent a l’estímul arribat del copríncep francès Nicolàs Sarkozy. La dècada 2009-2019 ha estat un període d’intenses reformes internes i de més acostament cap a la UE, dues estratègies en paral·lel . Per una banda, en forma de l’acord de fiscalitat de 2016, que significa l’adopció de l’ intercanvi automàtic d’informació fiscal i , per tant, el final del secret bancari en el Principat. I per altre banda, en forma d’unes negociacions d’associació que es varen iniciar el mes de març de 2015 i que encara duren. Actualment es preveu que encara se’n poden anar , com a mínim , a dos anys més ,i han de conduir a una entesa a través de la qual Andorra- acompanyada per Mònaco i San Marino- esdevindrà país associat a la UE i tindrà accés al seu mercat interior, el més gran del món . L’acord duaner de 1990 quedaria subsumit dins de l’acord d’associació.

L’actual President de la República Francesa i copríncep d’Andorra ( l’altre copríncep és el bisbe de la Seu d’Urgell, Joan Enric Vives ) acaba de realitzar una exitosa visita al Principat . Ha pronunciat un discurs davant del Consell General andorrà ( parlament ) molt ben rebut en el Principat, un discurs marcadament europeista, en el que s’ha compromès a donar suport al govern andorrà en la negociació que està duent a terme per firmar un acord d’associació. El cap de govern andorrà, Xavier Espot, li va demanar a Macron que ajudés a l’encaix d’Andorra a Europa però que Europa procurés també encaixar a Andorra. La resposta de Macron ha sigut aquesta : “ Andorra és europea per història, geografia i cultura. No puc més que alegrar-me per la decisió del govern andorrà d’haver encetat unes negociacions sobre un acord d’associació amb la UE. Andorra no perdrà ni la seva sobirania ni la seva identitat , perquè Europa és un espai d’unió i de diversitat. Les negociacions poden ser difícils. Calen reformes dures i necessàries. Per Andorra l’elecció d’Europa és l’elecció d’obertura, i és continuïtat de l’acord duaner de 1990, de l’acord de cooperació de 2004 ,de l’acord monetari de 2011 i de l’acord de 2016 sobre l’intercanvi d’informacions fiscals. L’elecció d’Europa és l’oportunitat d’adoptar un nou model econòmic que no es basa sobre excepcions o facilitats sinó sobre la bellesa d’aquesta paisatges, el refinament de les seves produccions, la innovació de la seva població i la força del seu teixit econòmic . Per Andorra, l’elecció d’Europa és elecció de futur. Estic segur de que Andorra estarà a l’altura del repte . França estarà sempre al seu costat ”.

Macron ha declarat que “ a Andorra m’hi sento com a casa meva “. Conscient de la pèrdua de rellevància de la presència francesa al Principat comparada amb la catalana i espanyola, ha promès una millora de les comunicacions terrestres i un reforç de la presència educativa i cultural francesa, a més de la creació d’un consolat a Andorra la Vella perquè els residents francesos no hagin de desplaçar-se a Barcelona.