El Papa Francesc acaba de fer públic un document que expressa la seva visió sobre Europa

S’acaba de conèixer la carta adreçada pel Papa Francesc al Cardenal Secretari d’Estat, l’italià Pietro Parolin -responsable de les funcions polítiques i diplomàtiques del Vaticà– amb motiu del quarantè aniversari de la Comissió dels Episcopats de la Unió Europea (UE), el cinquantè aniversari de les relacions diplomàtiques entre la Santa Seu i la UE, el cinquantè aniversari de la presència de la Santa Seu com a Observador Permanent davant del Consell d’Europa i el setantè aniversari de la Declaració Schuman de 1950, que va suposar l’inici del procés de la integració europea per la via comunitària, és a dir, el propi de les Comunitats Europees, avui la UE.

Per commemorar tots aquests aniversaris, s’havia programat del 28 al 29 d’octubre d’enguany una visita del Cardenal Pietro Parolin a Brussel·les, que s’ha hagut de cancel·lar per l’empitjorament de l’emergència sanitària que ha suposat l’aparició de la segona onada del virus sobre Europa. S’espera que les reunions de la diplomàcia vaticana amb les autoritats de la UE puguin tenir lloc pròximament per videoconferència.

En el començament de la carta, el Papa diu que vol compartir algunes reflexions sobre el futur del continent, “pel rol central que ha tingut i que pensa que encara ha de tenir a la història de la humanitat“. Explica inicialment la naturalesa de les Comunitats Europees: “El projecte europeu neix de la voluntat de posar fi a les divisions del passat” i especialment a la devastació provocada per la Segona Guerra Mundial. Pau, reconstrucció i prosperitat eren les consignes del moment. “No hi pot haver autèntica Europa sense els pilars sobre els quals es va dissenyar des de la primera intuïció el procés integrador europeu posterior a la Segona Guerra Mundial, és a dir, un espai de pobles units per la solidaritat, després d’haver estat un tràgic tauler d’escacs de guerra i de murs“.

La visió del Papa sobre Europa es declara a continuació directament connectada amb els somnis de Robert Schuman, un dels Pares Fundadors d’Europa, que amb la seva Declaració de 1950 va posar en marxa el procés d’integració europea que avui coneixem, i amb els somnis del Papa Joan Pau II, que va defensar fermament les arrels cristianes d ‘Europa, especialment quan va pronunciar l’any 1982, des de Santiago de Compostel·la , al final del seu pelegrinatge a la tomba de l’Apòstol, aquella famosa crida a Europa que comença així: “Europa, torna a trobar-te, sigues tu mateixa. Descobreix els teus orígens. Aviva les teves arrels. Reviu aquells valors autèntics que han fet gloriosa la teva història i benèfica la teva presència a la resta de continents. Reconstrueix la teva unitat espiritual, en un clima de respecte a les altres religions i a les genuïnes llibertats. Dona al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu. Tu pots ser encara far de civilització i estímul de progrés per al món“.

La carta del Papa Francesc fa una referència explícita a la Covid-19 que és, al mateix temps, una crida a la unitat. “La pandèmia és com una fita que ens obliga a prendre una decisió: o avancem pel camí recorregut en la darrera dècada afrontant creixents malentesos i conflictes, o redescobrim el camí de la fraternitat“. La crisi sanitària ha posat en relleu “la temptació d’anar sols, cercant solucions unilaterals a un problema que transcendeix les fronteres dels Estats“, mentre que des dels orígens l’Europa de la postguerra “va néixer de la consciència que junts i units som més forts“.

El Papa Francesc també pretén fer la seva crida a Europa quan declara: “M’agradaria dir-te a tu, que has estat una forja d’ideals al llarg dels segles i ara sembla que perds impuls, atura’t, no miris el teu passat com un àlbum de records“, perquè “amb el temps, fins i tot els records més bons s’esvaeixen i hom acaba sense recordar-ne més“. Per això, la convida a “no tenir por“ de la pròpia “història mil·lenària, que és una finestra al futur més que al passat“. També anima a Europa a no tenir por “de la necessitat de la veritat estimulada per les preguntes del pensament grec antic, la necessitat de la justícia desenvolupada pel dret romà, i la necessitat de l’eternitat enriquida per la trobada amb la tradició judeocristiana“.

D’aquests tres valors que són clau a la història d’Europa -el pensament grec, el dret romà i la tradició judeocristiana-, el Pontífex n’extreu quatre desitjos que són propostes de futur.

El primer desig és “una Europa amical amb la persona i amb la gent. Una terra on es respecti la dignitat de tothom, on la persona sigui un valor en ella mateixa i no l’objecte d’un càlcul econòmic o una mercaderia“. Una Europa amb aquesta sensibilitat és una terra que “protegeix la vida, el treball, l’educació, la cultura, que sap protegir els més fràgils i febles, especialment els ancians, els malalts que necessiten cures costoses i els discapacitats“.

El segon desig és que Europa sigui “família i comunitat, car una família de pobles és capaç de viure en unitat“. El Pontífex pensa en un lloc que sàpiga valorar les peculiaritats de totes les persones i els pobles sense oblidar que estan units per responsabilitats comunes. “Ser família significa viure la unitat tenint en compte la diversitat. Europa és una autèntica família de pobles. Diferents entre sí, però units per una història i un destí comú“.

El tercer desig és una “Europa solidària i generosa, un lloc acollidor i hospitalari en el qual la caritat superi totes les formes d’indiferència i egoisme“.

El quart desig és una Europa “secular sana, en la qual Déu i el Cèsar són diferents, però no oposats, oberta a la transcendència, en la qual els creients són lliures de professar públicament la fe i proposar el seu propi punt de vista a la societat“. El Papa propicia, doncs, una laïcitat que sigui sana i afirma que “s’han acabat els temps del confessionalisme, però tant de bo també els temps d’un cert laïcisme que tanca les portes als altres i sobretot a Déu, perquè és evident que una cultura o un sistema polític que no respecti l’obertura a la transcendència no respecta adequadament la persona humana“.

Pel que respecta al sistema polític i la laïcitat, en la mateixa línia es va mostrar el Pontífex en el seu discurs, aparentment improvisat, adreçat al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, amb motiu de la seva visita recent al Vaticà. El Papa li va recordar que les ideologies “sectaritzen“ i “desconstrueixen“ la pàtria, que la política no és qüestió de “maniobres“ i que cal “construir la pàtria entre tots“. Aquelles paraules del Papa han sigut interpretades pels analistes com un seriós advertiment a Sánchez sobre els riscos que comporta un excés de polarització política i ideològica, característiques dels darrers mesos de la política espanyola.

El Papa es formula després en la seva carta preguntes com les següents. “Quina Europa somiem pel futur? En què pot consistir la seva contribució original? “I respon d’aquesta manera: “En el món actual, no es tracta de recuperar una hegemonia política o una centralitat geogràfica, ni es tracta d’elaborar solucions innovadores als problemes econòmics i socials. L’originalitat europea està sobretot en la concepció de l’home i de la realitat, en la seva capacitat d’iniciativa i en la seva solidaritat dinàmica“.

La carta també tracta de la “gran responsabilitat“ dels cristians de participar en la vida pública i d’assumir els canvis cap a un món millor que s’estan produint particularment en el terreny científic i tecnològic. “Els cristians tenen avui una gran responsabilitat com el llevat a la massa, estan cridats a despertar la consciència d’Europa, per a animar els processos que generen nous dinamismes a la societat. Els exhorto doncs a comprometre’s amb valentia i determinació, a oferir la seva col·laboració a cada àmbit on viuen i treballen“.

“Aquestes línies -conclou el Papa- neixen de la meva sol·licitud de Pastor i de la certesa de què Europa encara té molt per oferir al món, i no tenen per tant altra pretensió que la de ser una contribució personal a la reflexió tan necessària sobre el futur d’Europa”.

La carta acaba amb aquestes paraules:

Que no li falti a la nostra estimada Europa la protecció dels seus sants patrons: sant Benet, els sants Cirili i Metodi, santa Catalina de Siena, santa Tresa Beneta de la Creu (Edith Stein) i santa Brígida de Suècia, homes i dones que per amor al Senyor han treballat sense pausa en el servei dels més pobres i a favor del desenvolupament humà, social i cultural de tots els pobles europeus”.