Economia: la guerra continua

Comentava a l’article anterior l’abast que podria arribar a tenir l’acció proteccionista de Trump de gravar les importacions des de la UE, el Canadà i Mèxic, de l’acer i l’alumini, amb un 25% i un 10% respectivament. Els afectats varen expressar la seva posició de pagar amb la mateixa moneda.

Després va venir la cimera del G-7, que va acabar amb un fracàs estrepitós quan, un altre cop, Trump va estripar l’acord de mínims a què amb molts esforços i renúncies s’havia arribat, amb la qual cosa els EUA deixaven de banda i menyspreaven els aliats de sempre. Tot seguit Trump se n’anava a una cimera, impensable només fa uns mesos, amb el líder de Corea de Nord, un fet que ha donat la volta al món, i no se sap ben bé quins deuen ser els detalls de l’acord. El que sí que està clar és que, d’alguna manera, Trump ha legitimat el líder nord-coreà, que té la seva població sotmesa a un règim autoritari i sense informació del que hi està passant. Ja es veurà què ens porta el futur d’aquesta cimera, com s’ho prenen els seus veïns i també quin nivell de desarmament nuclear representarà. I sense que passi ni una setmana, un altre cop Trump entra de ple en la guerra comercial amb la Xina, adduint robatoris de propietat intel·lectual i tecnològica i altres pràctiques comercials injustes… I, naturalment, la Xina ha respost que pagarà amb la mateixa moneda. Tot plegat afectarà de ple les empreses implicades i els seus treballadors, i també l’economia en general i, en diferent mesura, els ciutadans. I és que en aquesta guerra comercial que acaba de començar, ara per ara no s’hi veuen espais per aturar-la, però s’han de cercar escenaris de consens, perquè si no l’efecte de fre econòmic serà molt gran, perquè no hem d’oblidar que estem parlant d’un grup d’estats que representen al voltant de dues terceres parts de l’economia mundial. I, per altra part, concretament a la zona euro, el president del BCE, Mario Draghi, ha exposat que s’acabarà el setembre amb la compra de deute de 30.000 milions d’euros mensuals, que serà de 15.000 milions fins al desembre, data en què s’acabarà aquest estímul que ha permès mantenir viva bona part de l’economia de la UE. Això sí, també ha garantit que no es tocaran els tipus d’interès, avui al 0%, fins a l’estiu del 2019. Ja veiem, doncs, que a la fi és l’economia la que fa emprendre accions polítiques que poden generar conflictes entre estats.

En aquest escenari, caldria que s’apaivagués aquesta guerra comercial, i perquè això sigui possible probablement caldran acords en què cap estat s’hi senti perdedor. I, pel que fa a la UE, caldria que aquestes mesures de Draghi, que venen a dir que s’entreveu el camí de la recuperació econòmica, anessin acompanyades amb mesures que evitessin les desigualtats econòmiques que hi ha entre els ciutadans, que afavorissin l’ocupació, especialment la juvenil, i que ningú quedés fora del sistema. Apaivagar la guerra comercial i aconseguir una economia sense desigualtats és molt important per establir un futur amb solidaritat i just per a tothom.