Com el coronavirus està accelerant també la desvinculació de l’economia mundial

La major part dels anàlisis de l’impacte econòmic del nou coronavirus xinès se centren en les caigudes de la borsa arreu del món. Diverses institucions han començat ja a reveure a la baixa les seves previsions de creixement econòmic nacional i mundials per al 2020.

Però més enllà d’una desacceleració o inclús retrocés de l’economia, el nou coronavirus també està contribuint a un altre fenomen: la desvinculació econòmica

Segons la columnista Rana Foroohar del Financial Times, la crisi del coronavirus està accelerant la desvinculació de les economies globals. Amb fàbriques tancades o funcionant a mig gas, empreses multinacionals d’arreu del món s’estan veient obligades a alterar les seves cadenes de producció i subministrament.

La desvinculació no és un fenomen degut al coronaviurs, sinó que des de fa anys que empreses multinacionals decideixen abandonar la Xina com a epicentre de la seva producció. És el cas de Samsung, que ha tancat diverses plantes xineses per substituir-les per d’altres a Vietnam. També s’observa un retorn al país d’origen. Apple, per exemple, anuncià amb orgull el passat setembre que el seu nou ordinador seria produït a Texas.

La desvinculació consisteix en l’eliminació de vincles econòmics que contribuïen a unificar l’economia mundial en una espècie de «sistema de sistemes» compatibles els uns amb els altres. Aquest model ha estat l’imperant des d’abans de la fi de la Guerra Freda, quan el capitalisme ja s’imposava clarament a l’economia comunista, però sembla haver arribat al seu punt àlgid amb les noves tecnologies al segle XXI.

Per entendre la desvinculació, la imatge més senzilla consisteix en imaginar dos aparells incompatibles, incapaços de comunicar-se, complementar-se i en definitiva, interaccionar. Cosa que sembla del tot impossible quan el sistema operatiu per excel·lència arreu del món segueix sent Windows, quan cada cop més aparells es poden carregar o connectar per USB o quan s’observa la cadena de producció, extremadament diversificada, d’un iPhone.

Però la desvinculació ja amenaça també el món de les tecnologies de la informació, que ha estat en bona part el promotor de la darrera fase de globalització econòmica. Un exemple: sota pressió dels Estats Units, Huawei porta mesos realitzant un esforç titànic per desenvolupar un sistema operatiu alternatiu a Android. Un altre exemple: fa poc, Rússia anuncià l’inici de les proves d’una xarxa nacional, desvinculada de internet.

Com explica Foroohar, la desvinculació comporta riscos geopolítics importantíssims. Taiwan, per exemple, segueix sent el primer productor mundial de semiconductors. Les seves multinacionals subministren xips electrònics tant a empreses xineses com nord-americanes. Però, per quan temps encara podrà Taiwan navegar les aigües entre aquestes dues super-potències?

L’altra àrea on la desvinculació s’està fent sentir són les telecomunicacions per 5G. La competència ferotge entre els Estats Units i la Xina en aquest àmbit podria deixar Europa indefensa i dependent de Washington o Beijing. Si s’arriba a l’extrem de desenvolupar sistemes de telecomunicacions incompatibles entre ells, un viatge entre Nova York i Shangai podria comportar la necessitat de portar no tan sols un adaptador de corrent, sinó dos telèfons a la butxaca.

El problema de la desvinculació és que en l’actual context de competència tecnològica i de la quarta revolució industrial, les incompatibilitats es podrien multiplicar en tots els sectors econòmics. Caldria llavors tornar a concebre un món on els bancs transfronterers, el comerç electrònic o la compartició de dades tindrien lloc tan sols dins d’un parell o tres de sistemes hermètics.