Quan s’està en dinàmica negativa, costa trobar alguna noticia que hi doni la volta i ens permeti veure el present i el futur amb optimisme, o almenys amb certa esperança. La greu pandèmia que estem patint ha provocat, a part de molts morts i afectats, una crisi sanitària, una altra de social i una d’econòmica. En la solució de l’econòmica es concentren totes les esperances de trobar sortida a les altres. Així doncs, estem en un escenari incert, a què, en el marc de la Unió Europea, finalment, es donarà una sortida conjunta, destinant-hi grans quantitats de diners que aniran als estats més afectats. I com es farà tot això? Com es gestionarà la distribució dels ajuts als estats membres? I com es garantirà que els ajuts arribin a qui ho necessiti, empreses o ciutadans?
Arxiu de la categoria: Xavier Ferrer
Interessos compartits
La realitat de la Covid-19 ens ha portat a una crisi sanitària, social i econòmica sense precedents. És evident que és una pandèmia global i que la recerca per trobar una vacuna que erradiqui la malaltia i fàrmacs que l’alleugereixin no s’atura. És clar, però, que la pandèmia ha afectat la vida dels ciutadans, de molts treballadors i autònoms, la viabilitat d’empreses i també l’estabilitat econòmica i fins i tot la política. I tot això com ho arreglem? Quines solucions hi trobem? A l’inici de la pandèmia els diferents estats europeus cercaven solucions particulars on fos, al marge d’un escenari més ampli i de col·laboració com és la Unió Europea, absent en aquells moments.
Gestió de la crisi en clau europea
Ja estem fent la desitjada desescalada i, si fem cas dels experts, podem veure la llum al final del túnel, això sí, si fem cas de les seves recomanacions, com no es cansen de repetir. Esperem doncs que tot vagi bé i que puguem tenir un estiu cada vegada més igual al dels altres anys, durant el qual s’haurà de gestionar la nova realitat econòmica i social.
Sanitat, economia i voluntat
Estem al mig d’una crisi sanitària sense precedents motivada per la pandèmia de la Covid-19, que ha alterat la vida quotidiana de pràcticament tota la població mundial i que té uns efectes socials catastròfics, amb milions d’infectats i milers de morts i amb una crisi econòmica visible en empreses i en la ciutadania, i amb una previsió a mitjà i llarg termini de conseqüències molt importants, i que, previsiblement, també portarà crisis polítiques de les quals ara només es veuen alguns fets puntuals.
Entrevista a Xavier Ferrer al programa de ràdio Econòmix: ‘L’oportunitat de la UE per guanyar-se els ciutadans europeus’
El dilluns 11 de maig, al programa de ràdio de RTVE l’Econòmix i en format de confinament via Skype, s’ha tractat el que pot aprendre Europa del coronavirus, tot destacant que és un bon moment per estar a l’alçada de l’emergència sanitària i augmentar així el sentiment de pertinença a la UE per part dels europeus.
Dia d’Europa especial
El dia 9 de maig fa setanta anys de la declaració del ministre d’Afers Estrangers de França Robert Schuman que va donar peu a endegar les institucions de la que avui coneixem com a Unió Europea, i aquest dia 9 de maig ha quedat com el Dia d’Europa, en què es pretén recordar aquella efemèride i destacar, debatre, impulsar tot el relacionat amb la idea d’una Europa unida i respectuosa amb les seves realitats.
Torna Europa
Aquests dies han sorgit sovint preguntes dient on és la UE en aquesta crisi. Primer perquè la seva capacitat de coordinació quedava en evidència davant les accions particulars i interessades de cada estat membre, a l’hora d’afrontar l’actuació per frenar la Covid-19. Després, més crítiques davant la poca voluntat dels estats d’arribar a acords, exposant, els del nord, posicions que els del sud no volien o no podien admetre, i viceversa.