En el món que estem és ben difícil fer previsions i encara més encertar-les. La dinàmica vital i política de la societat és molt ràpida i passen moltes coses a tot arreu i les sabem al moment i la majoria estan interrelacionades. Tot plegat facilitat per la irrupció constant de noves tecnologies que ens canvien els costums individuals i col·lectius, les dinàmiques empresarials i l’estructura laboral i social. Per tant, fer previsions és avui del tot agosarat.
Arxiu de la categoria: Xavier Ferrer
Més i millor Europa
Ara que ja han passat les eleccions europees i s’han confirmat les previsions que els dos grups majoritaris, populars i socialistes, ja no tindran l’hegemonia al Parlament Europeu i necessitaran pactes i aliances per establir acords, i que també s’ha confirmat que els partits antieuropeus i d’extrema dreta, tot i que han pujat, no podran condicionar la vida política de la cambra, ara és el moment d’afrontar amb voluntat i valentia tots els reptes que té la UE sobre la taula.
‘Brexit’: l’hora de la veritat
Fa temps que parlem del Brexit, ja des del llunyà juny de fa dos anys, quan la sortida del Regne Unit de la UE va guanyar, contra pronòstic –això sí, per un escàs marge de vots–, el referèndum que havia plantejat el primer ministre, David Cameron. Així, sense gaire entusiasme, tant la UE com el Regne Unit varen començar a gestionar el Brexit, per complir la voluntat popular expressada en referèndum. L’anàlisi detallada d’aquesta gestió dona pistes de la dificultat d’una implementació fàcil i còmoda, donat que el remain (quedar-se a la UE) va guanyar a Escòcia amb el 62% dels vots i també, amb menys marge, a Irlanda del Nord i a la ciutat de Londres, i que, generacionalment, els joves varen optar més per continuar a la UE i els més grans, pel Brexit.
La UE ha de connectar amb la ciutadania
Ja fa temps que es diu que la Unió Europea no sap comunicar bé, que no sap fer arribar a la ciutadania tot el que es fa en les institucions comunitàries, que és molt. De fet, quan les vaques eren grasses, quan les coses anaven bé, tot i que també s’observava el dèficit de no saber arribar a la ciutadania, la necessitat no era tan peremptòria com ho és ara; perquè tot el que venia de Brussel·les ho vèiem bé, vèiem que era el camí a seguir i ens hi emmirallàvem ben satisfets. Però no hi ha res que duri sempre i l’escenari de tranquil·litat institucional i, sobretot, l’apreciació de la ciutadania respecte d’Europa han caigut substancialment els darrers anys. A la manca de capacitat de comunicar, s’hi ha afegit la incomprensió de bona part de la ciutadania pel que fa a la gestió que la UE i els estats membres han fet dels reptes més importants, com és el cas de la crisi econòmica, amb receptes d’austeritat que han afectat de valent els qui menys tenen.
Els estats frenen la Unió Europea
És cert que no hi havia gaires esperances que els estats membres de la UE moderessin les seves posicions vers la immigració i facilitessin posicions comunes en la recent cimera de Salzburg, però la realitat ha superat una vegada més el que es preveia. S’han defensat posicions d’interès estatal com ara el reforçament de les fronteres i la decisió de negociar amb els governs de la riba sud de la Mediterrània, com ara Egipte, amb la finalitat d’aconseguir un acord similar al que es va fer amb Turquia, perquè barrin el pas als immigrants que venen de l’Àfrica. Continua llegint
Europa és massa lenta
Que la Unió Europea és lenta a l’hora de prendre decisions és ben sabut. Fins i tot és comprensible donat que sovint hi ha d’haver l’acord dels estats en moltes de les decisions que es prenen. És clar que el complex entramat institucional i el cel dels estats hi contribueixen. Tot plegat no seria greu si els temes que es retardessin no fossin transcendents, però sí que són molt importants els retards en decisions que afecten els ciutadans europeus o d’altres contrades. Continua llegint
Impressions de Cuba
Escric les impressions que he sentit d’uns quants dies a Cuba. Em ve al cap que aquesta illa va viure, com tot el continent americà, un sotragada monumental amb la conquesta dels descobridors del nou món i la submissió. Més endavant, ja amb la producció del tabac, del cafè i del sucre, i amb la ignominiosa utilització d’esclaus africans, es varen fer grans fortunes, i a finals del segle XIX va arribar la independència, que va desencadenar la pèrdua de la influència espanyola en favor de la nord-americana. I a finals dels cinquanta, ja fa seixanta anys, una altra sotragada amb la revolució castrista, que ho va canviar tot i que és omnipresent encara avui en dia. Continua llegint