Ha costat quasi sis mesos, des del maig que hi van haver les eleccions al Parlament Europeu, que es renovessin les institucions que governen la Unió Europea. D’una banda, el Parlament, sorgit de les eleccions del maig, va prendre possessió al juliol. Per l’altra, la Comissió Juncker també acabava mandat i es van posar els mecanismes per nomenar una nova CE, que serà presidida per l’alemanya Ursula von der Leyen i que continuarà tenint un comissari per estat membre, els quals han hagut de passar el control del PE un fet que, juntament amb altres detalls, ha provocat que fins aquesta setmana no s’hagi tancat i aprovat la nova Comissió. Paral·lelament, també ha pres posició del seu càrrec el nou president del Consell Europeu, el belga Charles Michel, que substitueix el polonès Donald Tusk.
Arxiu de la categoria: Xavier Ferrer
Europeisme!
Sovint s’associa a la Unió Europea tot el que té relació amb Europa i que es fa des de la societat, des de la ciutadania, on hi vehiculen associacions, institucions, ciutadans i altres estaments, amb voluntat europeista i que debaten i difonen tot el que passa a Europa, però que ho fan des de la societat civil. I tot això ve de lluny; ja Victor Hugo, fa més de dos-cents anys, en parlava, i també més recentment, a principis del segle XX, hi va haver un impuls europeista, però quan s’hi dona un camí ferm és després de la II Guerra Mundial, quan ciutadans influents consideren que s’ha de projectar la idea de l’europeisme, del consens estre estats i ciutadans europeus, amb l’objectiu d’evitar guerres i conflictes.
‘Brexit’ de mai acabar
Durant un temps, ha planat sobre l’escenari del Brexit la possibilitat que s’arribés a un desenllaç sense acord, una opció que, amb dades a la mà, a la majoria de ciutadans i analistes ens semblava la pitjor. Amb l’arribada de Boris Johnson al poder, la situació d’un Brexit sense acord prenia encara més fiabilitat, ja que el primer ministre defensava que en cap cas alteraria la data de 31 d’octubre per sortir de la UE, fos quin fos l’estat de les negociacions amb la UE.
El govern de la UE, a debat
Aquests dies veurem, com és preceptiu, que cada candidat o candidata a comissari europeu presentarà les seves credencials i les propostes per al seu mandat, al Parlament Europeu, i seran interrogats i qüestionats per tot el que els europarlamentaris consideren oportú, fins al punt que, al final del debat, emetran un veredicte sobre la idoneïtat o no de qui es presenta, si mereix o no el càrrec de comissari. Normalment, tot i el debat que es genera, surten amb el vistiplau del Parlament Europeu i ja tenen assegurat el càrrec, si no hi ha res de nou, durant els cinc anys de mandat de la Comissió Europea.
Brots verds
Entenem l’expressió brots verds quan s’observen petits creixements o oportunitats, normalment després d’una crisi o de situacions complexes. Molt utilitzat en economia quan, després de moments complicats, comencen a sorgir oportunitats. En aquest espai, però, utilitzaré brots verds per detallar alguns moments que han succeït recentment en el marc de la política, a favor de la democràcia, de la participació i de l’expressió popular, enfront de la voluntat d’anar cap a l’autoritarisme.
Tardor incerta
En el món que estem és ben difícil fer previsions i encara més encertar-les. La dinàmica vital i política de la societat és molt ràpida i passen moltes coses a tot arreu i les sabem al moment i la majoria estan interrelacionades. Tot plegat facilitat per la irrupció constant de noves tecnologies que ens canvien els costums individuals i col·lectius, les dinàmiques empresarials i l’estructura laboral i social. Per tant, fer previsions és avui del tot agosarat.
Més i millor Europa
Ara que ja han passat les eleccions europees i s’han confirmat les previsions que els dos grups majoritaris, populars i socialistes, ja no tindran l’hegemonia al Parlament Europeu i necessitaran pactes i aliances per establir acords, i que també s’ha confirmat que els partits antieuropeus i d’extrema dreta, tot i que han pujat, no podran condicionar la vida política de la cambra, ara és el moment d’afrontar amb voluntat i valentia tots els reptes que té la UE sobre la taula.