Fa temps que parlem del Brexit, ja des del llunyà juny de fa dos anys, quan la sortida del Regne Unit de la UE va guanyar, contra pronòstic –això sí, per un escàs marge de vots–, el referèndum que havia plantejat el primer ministre, David Cameron. Així, sense gaire entusiasme, tant la UE com el Regne Unit varen començar a gestionar el Brexit, per complir la voluntat popular expressada en referèndum. L’anàlisi detallada d’aquesta gestió dona pistes de la dificultat d’una implementació fàcil i còmoda, donat que el remain (quedar-se a la UE) va guanyar a Escòcia amb el 62% dels vots i també, amb menys marge, a Irlanda del Nord i a la ciutat de Londres, i que, generacionalment, els joves varen optar més per continuar a la UE i els més grans, pel Brexit.

Continua llegint →

Ja fa temps que es diu que la Unió Europea no sap comunicar bé, que no sap fer arribar a la ciutadania tot el que es fa en les institucions comunitàries, que és molt. De fet, quan les vaques eren grasses, quan les coses anaven bé, tot i que també s’observava el dèficit de no saber arribar a la ciutadania, la necessitat no era tan peremptòria com ho és ara; perquè tot el que venia de Brussel·les ho vèiem bé, vèiem que era el camí a seguir i ens hi emmirallàvem ben satisfets. Però no hi ha res que duri sempre i l’escenari de tranquil·litat institucional i, sobretot, l’apreciació de la ciutadania respecte d’Europa han caigut substancialment els darrers anys. A la manca de capacitat de comunicar, s’hi ha afegit la incomprensió de bona part de la ciutadania pel que fa a la gestió que la UE i els estats membres han fet dels reptes més importants, com és el cas de la crisi econòmica, amb receptes d’austeritat que han afectat de valent els qui menys tenen.

Continua llegint →

Que la Unió Europea és lenta a l’hora de prendre decisions és ben sabut. Fins i tot és comprensible donat que sovint hi ha d’haver l’acord dels estats en moltes de les decisions que es prenen. És clar que el complex entramat institucional i el cel dels estats hi contribueixen. Tot plegat no seria greu si els temes que es retardessin no fossin transcendents, però sí que són molt importants els retards en decisions que afecten els ciutadans europeus o d’altres contrades. Continua llegint →

Escric les impressions que he sentit d’uns quants dies a Cuba. Em ve al cap que aquesta illa va viure, com tot el continent americà, un sotragada monumental amb la conquesta dels descobridors del nou món i la submissió. Més endavant, ja amb la producció del tabac, del cafè i del sucre, i amb la ignominiosa utilització d’esclaus africans, es varen fer grans fortunes, i a finals del segle XIX va arribar la independència, que va desencadenar la pèrdua de la influència espanyola en favor de la nord-americana. I a finals dels cinquanta, ja fa seixanta anys, una altra sotragada amb la revolució castrista, que ho va canviar tot i que és omnipresent encara avui en dia. Continua llegint →

 Sabem que la Unió Europea té molts reptes sobre la taula i que és difícil destacar quin és el més complex. La crisi econòmica –amb les derivades de la precarietat laboral i salarial–; la crisi institucional i les dificultats de consensuar polítiques conjuntes acceptades per tots els estats membres; la immigració, amb totes les derivades que genera en la seguretat i la llibertat de moviments; les dificultats d’avançar cap a una UE política i de la defensa, i d’altres. Tots són reptes que s’han d’afrontar, però jo destacaria la immigració i totes les seves derivades com un dels més significatius pels diferents efectes que pot generar a la UE, tant avui dia com en el futur. En aquest context, el Consell Català del Moviment Europeu, amb la col·laboració d’experts de diferents institucions i universitats i amb el suport de l’Obra Social de La Caixa, ha realitzat un treball que conté l’anàlisi de la immigració des del punt de vista social, ètic i econòmic, que aporta reflexió i també propostes que apunten solucions viables a aquesta complicada problemàtica.

Continua llegint →