La pandèmia ens ha trastocat la vida a tots i ha obligat a reaccionar governs, institucions, empreses i ciutadania. Vagi per endavant que una situació així, que no vol ningú, té difícil enfocament i solució, però cal fer-hi front. En l’àmbit europeu, primer amb desorientació, però després amb determinació, posant sobre la taula 540.000 milions d’euros a disposició dels estats i les empreses i, més endavant, aprovant el fons Next Generation EU de 750.000 milions d’euros, que es finançaran amb deute comunitari, que es destinarà a pal·liar els efectes de la pandèmia i a modernitzar les economies dels estats membres, a què cal sumar-hi 1,073 bilions d’euros corresponents al pressupost comunitari per als anys 2021-2027.
Arxiu de la categoria: Xavier Ferrer
‘Brexit’: efectes contundents
Fa quasi cinc anys des del resultat del referèndum del Brexit i han passat moltes coses a la UE i més encara en el si del Regne Unit. En el pla polític, han caigut dos primers ministres, Cameron i May, i el cap de l’oposició laborista Jeremy Corbyn; també hi ha hagut tres eleccions, s’ha reforçat el Partit Nacional Escocès i s’ha remogut la relació entre les dues Irlandes. En el pla econòmic i social, s’ha generat incertesa i confusió a la ciutadania britànica i també entre els tres milions d’europeus que viuen al Regne Unit. Però ara el Brexit ja és un fet i s’ha de gestionar.
Democràcia o autoritarisme
Amb la caiguda del Mur de Berlín s’acaba una etapa de vigilància, de confrontació freda, i en comença una altra d’adaptació dels estats sorgits de l’extingida URSS. Un altre factor de canvi ve motivat per l’aparició de les noves tecnologies i el seu impacte en l’escenari de la informació, la comunicació, l’economia en general, i en els hàbits de la societat. Canvien per complet l’escenari a què estàvem acostumats. Ara ens trobem en un món molt canviat, amb una Xina qüestionant el poder als EUA i a la UE.
Fronts oberts a la Unió Europea
Si comparem el país i el món com eren fa un any i com són ara, veiem com ens ha canviat la vida, com han canviat les prioritats i les necessitats de les persones, les empreses i les institucions. S’han pres moltes decisions massa sovint sobre la marxa perquè estem davant d’un fet, la pandèmia, que ho ha alterat tot. Així, amb més o menys encert, i amb més o menys capacitat econòmica i política, s’ha anat reaccionant, tot procurant ajudar la societat, a la qual s’obligava al confinament. En el marc de la UE, va costar, però al final es va optar per mesures conjuntes de tipus econòmic: 750.000 milions d’euros, que s’afegien als 540.000 milions d’euros ja posats a disposició dels estats el mes d’abril de l’any passat.
Un pas més de la UE
Que la Covid-19 ens ha canviat la vida és evident i ho podem comprovar cada dia. Ens ha afectat en l’àmbit personal, familiar, econòmic, empresarial i de cohesió social, i esperem que no ens afecti en l’estat d’ànim i el mental. I és evident que ens costarà retornar a la vida que fèiem fa un any. L’objectiu dels governs i de tothom és anar recuperant-nos i anar sortint dels efectes de la pandèmia. Per a això tenim els ajuts dels poders públics, que en l’àmbit europeu són els 750.000 milions d’euros que han de dinamitzar l’economia i la societat, i, d’altra banda, els avenços sanitaris que ens proporcionen més efectivitat en els tractaments pal·liatius i, més important encara, les vacunes que ja van sent injectades a la ciutadania.
Llum al final del túnel
Recordo ja fa anys, el 2006, un partit de Champions del Barça contra el Benfica que anàvem guanyant per 1 a 0 però arribant cap al final amb la por al cos perquè, si ens marcava el Benfica, estàvem eliminats. Segurament encara motivat per l’habitual pessimisme en el barcelonisme, la por i l’angoixa a la grada eren evidents i es transmetien en l’ambient general. I, tot de cop, un amic meu s’aixecà i cridà: “No hi ha ningú aquí que digui alguna cosa positiva i animi l’equip?!” I l’ambient seguia incrèdul, però era un brot verd dintre del pessimisme general. Finalment, Eto’o ens va tranquil·litzar amb un gol en el minut 89 i, dos mesos després, vam guanyar la Champions a París i va començar una etapa gloriosa per al Barça que, a més del títol, també va canviar la manera de percebre el club i veure’l com a guanyador, com que tot és possible.
Covid: ombres i llums
Ara fa un any començàvem a sentir la paraula coronavirus i ho vèiem com una cosa llunyana, dels xinesos, que mai arribaria a casa nostra. I així vivíem tranquils i, tot de cop, a principis de març, tot va canviar, ens van confinar i tots sabem el que ens ha anat passant fins avui. I ara estem plens d’incertesa de cara al futur. De fet, se’ns fa difícil concretar si votarem el dia 14 de febrer, després de l’enrenou polític i jurídic que ha retornat la data pactada pels partits al punt de partida. I el que és més greu, no sabem si ho farem amb prou garanties sanitàries, atès que les previsions dels entesos indiquen que el més adient seria retardar les eleccions.