Recordo ja fa anys, el 2006, un partit de Champions del Barça contra el Benfica que anàvem guanyant per 1 a 0 però arribant cap al final amb la por al cos perquè, si ens marcava el Benfica, estàvem eliminats. Segurament encara motivat per l’habitual pessimisme en el barcelonisme, la por i l’angoixa a la grada eren evidents i es transmetien en l’ambient general. I, tot de cop, un amic meu s’aixecà i cridà: “No hi ha ningú aquí que digui alguna cosa positiva i animi l’equip?!” I l’ambient seguia incrèdul, però era un brot verd dintre del pessimisme general. Finalment, Eto’o ens va tranquil·litzar amb un gol en el minut 89 i, dos mesos després, vam guanyar la Champions a París i va començar una etapa gloriosa per al Barça que, a més del títol, també va canviar la manera de percebre el club i veure’l com a guanyador, com que tot és possible.
Arxiu de la categoria: Xavier Ferrer
Covid: ombres i llums
Ara fa un any començàvem a sentir la paraula coronavirus i ho vèiem com una cosa llunyana, dels xinesos, que mai arribaria a casa nostra. I així vivíem tranquils i, tot de cop, a principis de març, tot va canviar, ens van confinar i tots sabem el que ens ha anat passant fins avui. I ara estem plens d’incertesa de cara al futur. De fet, se’ns fa difícil concretar si votarem el dia 14 de febrer, després de l’enrenou polític i jurídic que ha retornat la data pactada pels partits al punt de partida. I el que és més greu, no sabem si ho farem amb prou garanties sanitàries, atès que les previsions dels entesos indiquen que el més adient seria retardar les eleccions.
Només ho pot fer Europa
Queda lluny l’etapa en què l’equilibri de les dues potències del moment, els EUA i l’URSS, propiciaven una estabilitat general, només alterada per conflictes localitzats, basada en l’equilibri de la por, de l’amenaça de la destrucció de l’altre en cas que un ataqués. Era el que coneixíem com a guerra freda.
Esperem un any millor
Sabem el que ens ha passat durant l’any que tot just acabem de deixar, amb males notícies en diferents àmbits. No sabem, però, què ens oferirà l’any que encetem, però hi tenim posades moltes esperances, tot i que sabem que, perquè sigui millor, s’hauran de canviar dinàmiques en diferents àmbits.
Salvant els mobles
Que tranquil s’està quan les coses succeeixen quan toca, sense retards i sense pressions. La realitat, però, ens mostra que molt sovint els fets no succeeixen com voldríem, ni el seu desenvolupament o solució segueix el camí que ens agradaria. És evident que en una societat complexa com la nostra, en què tot està interconnectat i els interessos d’uns es contradiuen amb les voluntats d’altres, la cosa ja no està tan clara i les solucions solen arribar a mitges i en el temps de descompte.
Els canvis que ens convindrien
Si preguntéssim a tothom quins canvis creuen que ens convenen més com a societat, de ben segur que la resposta seria molt diversa i sorprendria la quantitat de coses que voldrien canviar. Tot i així, crec que, si ho centrem en l’aspecte econòmic, polític i social, la majoria diria que ens convindrien uns canvis que ens portessin a una major estabilitat econòmica, amb menys desigualtats, amb més solidaritat, més democràcia, amb respecte als drets humans i a la llibertat individual i col·lectiva, entre d’altres. Observo que la majoria d’aquests objectius o desitjos ja estan descrits a l’article 2 del Tractat de la UE, fet que ja és important, però la realitat ens demostra que, massa sovint, no es compleixen, i la percepció que té la ciutadania respecte a la UE i els governs en general és sovint negativa i no li és útil per les seves expectatives, perquè la realitat que observem, conseqüència de les polítiques que s’apliquen, està allunyada dels valors de la UE i del que volen la majoria de les persones.
Efectes col·laterals de la Covid-19
Sabem perfectament els desastrosos efectes de la Covid-19, amb milions de morts i afectats, amb incidència negativa en l’economia i amb molta gent que ho passa malament. Sabem també les dificultats que els governs i tots els estaments tenen per fer-hi front i sabem tot el que s’està fent des de la investigació per trobar-hi solucions terapèutiques per afrontar la malaltia i per aconseguir una vacuna que l’aturi i l’erradiqui. Tot és qüestió de temps, però hem de procurar que, en el decurs d’aquest temps, siguem capaços de gestionar-ne els efectes negatius amb eficàcia i, així, evitar mals majors.