Aquests dies veurem, com és preceptiu, que cada candidat o candidata a comissari europeu presentarà les seves credencials i les propostes per al seu mandat, al Parlament Europeu, i seran interrogats i qüestionats per tot el que els europarlamentaris consideren oportú, fins al punt que, al final del debat, emetran un veredicte sobre la idoneïtat o no de qui es presenta, si mereix o no el càrrec de comissari. Normalment, tot i el debat que es genera, surten amb el vistiplau del Parlament Europeu i ja tenen assegurat el càrrec, si no hi ha res de nou, durant els cinc anys de mandat de la Comissió Europea.
Arxiu de la categoria: Xavier Ferrer
Brots verds
Entenem l’expressió brots verds quan s’observen petits creixements o oportunitats, normalment després d’una crisi o de situacions complexes. Molt utilitzat en economia quan, després de moments complicats, comencen a sorgir oportunitats. En aquest espai, però, utilitzaré brots verds per detallar alguns moments que han succeït recentment en el marc de la política, a favor de la democràcia, de la participació i de l’expressió popular, enfront de la voluntat d’anar cap a l’autoritarisme.
Tardor incerta
En el món que estem és ben difícil fer previsions i encara més encertar-les. La dinàmica vital i política de la societat és molt ràpida i passen moltes coses a tot arreu i les sabem al moment i la majoria estan interrelacionades. Tot plegat facilitat per la irrupció constant de noves tecnologies que ens canvien els costums individuals i col·lectius, les dinàmiques empresarials i l’estructura laboral i social. Per tant, fer previsions és avui del tot agosarat.
Més i millor Europa
Ara que ja han passat les eleccions europees i s’han confirmat les previsions que els dos grups majoritaris, populars i socialistes, ja no tindran l’hegemonia al Parlament Europeu i necessitaran pactes i aliances per establir acords, i que també s’ha confirmat que els partits antieuropeus i d’extrema dreta, tot i que han pujat, no podran condicionar la vida política de la cambra, ara és el moment d’afrontar amb voluntat i valentia tots els reptes que té la UE sobre la taula.
‘Brexit’: l’hora de la veritat
Fa temps que parlem del Brexit, ja des del llunyà juny de fa dos anys, quan la sortida del Regne Unit de la UE va guanyar, contra pronòstic –això sí, per un escàs marge de vots–, el referèndum que havia plantejat el primer ministre, David Cameron. Així, sense gaire entusiasme, tant la UE com el Regne Unit varen començar a gestionar el Brexit, per complir la voluntat popular expressada en referèndum. L’anàlisi detallada d’aquesta gestió dona pistes de la dificultat d’una implementació fàcil i còmoda, donat que el remain (quedar-se a la UE) va guanyar a Escòcia amb el 62% dels vots i també, amb menys marge, a Irlanda del Nord i a la ciutat de Londres, i que, generacionalment, els joves varen optar més per continuar a la UE i els més grans, pel Brexit.
La UE ha de connectar amb la ciutadania
Ja fa temps que es diu que la Unió Europea no sap comunicar bé, que no sap fer arribar a la ciutadania tot el que es fa en les institucions comunitàries, que és molt. De fet, quan les vaques eren grasses, quan les coses anaven bé, tot i que també s’observava el dèficit de no saber arribar a la ciutadania, la necessitat no era tan peremptòria com ho és ara; perquè tot el que venia de Brussel·les ho vèiem bé, vèiem que era el camí a seguir i ens hi emmirallàvem ben satisfets. Però no hi ha res que duri sempre i l’escenari de tranquil·litat institucional i, sobretot, l’apreciació de la ciutadania respecte d’Europa han caigut substancialment els darrers anys. A la manca de capacitat de comunicar, s’hi ha afegit la incomprensió de bona part de la ciutadania pel que fa a la gestió que la UE i els estats membres han fet dels reptes més importants, com és el cas de la crisi econòmica, amb receptes d’austeritat que han afectat de valent els qui menys tenen.
Els estats frenen la Unió Europea
És cert que no hi havia gaires esperances que els estats membres de la UE moderessin les seves posicions vers la immigració i facilitessin posicions comunes en la recent cimera de Salzburg, però la realitat ha superat una vegada més el que es preveia. S’han defensat posicions d’interès estatal com ara el reforçament de les fronteres i la decisió de negociar amb els governs de la riba sud de la Mediterrània, com ara Egipte, amb la finalitat d’aconseguir un acord similar al que es va fer amb Turquia, perquè barrin el pas als immigrants que venen de l’Àfrica. Continua llegint