Entre els reptes que tenim els europeus, la Comissió Europea (CE) n’ha marcat sis de prioritats: aconseguir un pacte verd, treballar a favor de la justícia social, una Europa adaptada a l’era digital, promoure el nostre sistema de vida europeu, reforçar el nostre lideratge mundial i un nou impuls a la democràcia europea. Naturalment, però, per aconseguir-ho s’hauran de prendre decisions que sovint no agradaran a tots els estats membres, de manera que, com massa sovint passa a la Unió Europea, ens podem quedar a mig camí. Segur que totes les prioritats són importants, però crec que l’impuls a la democràcia europea és del tot necessari actualment, perquè va directament relacionat amb la percepció que té la ciutadania de les seves institucions i aquesta variable havia tingut una valoració molt més alta en altres moments de la UE que no pas avui en dia.
Arxiu de la categoria: Xavier Ferrer
Entrevista a Xavier Ferrer: “Encara cal apostar per una Europa unida i federal”
Europeista convençut, Xavier Ferrer presideix el Consell Català del Moviment Europeu des del 2014 i en coneix la història com si l’hagués viscuda. Per celebrar la trajectòria del Consell, va tenir la idea de plasmar-la en un llibre, que en recull els esdeveniments des de la fundació, el 1949.
Europa i les dones
El dia 8 de març és el Dia de la Dona, dia reivindicatiu de la igualtat de drets entre homes i dones. Em pregunto per què hi ha un dia que reivindica els drets de les dones. La resposta és òbvia, perquè encara queden molts drets a aconseguir i desigualtats manifestes entre les dones i els homes. Penso també que, tot i els avenços cap a la igualtat de gènere, el camí serà llarg i haurà de ser reivindicatiu i sense defalliment, perquè, com ens mostra la història, els drets no venen sols, es guanyen, i un cop guanyats, es mantenen si s’està vigilant per evitar que es perdin o es dilueixin. De fet, això passa en tots els àmbits i tenim exemples propers que ens ho demostren. Lluny queden les reivindicacions de les sufragistes britàniques que, amb molta lluita però també amb molta dificultat, opressió i marginació, finalment varen aconseguir el vot femení.
Impuls democràtic a la UE
Entre els reptes que tenim els europeus, la Comissió Europea (CE) n’ha marcat sis de prioritats: aconseguir un pacte verd, treballar a favor de la justícia social, una Europa adaptada a l’era digital, promoure el nostre sistema de vida europeu, reforçar el nostre lideratge mundial i un nou impuls a la democràcia europea. Naturalment, però, per aconseguir-ho s’hauran de prendre decisions que sovint no agradaran a tots els estats membres, de manera que, com massa sovint passa a la Unió Europea, ens podem quedar a mig camí. Segur que totes les prioritats són importants, però crec que l’impuls a la democràcia europea és del tot necessari actualment, perquè va directament relacionat amb la percepció que té la ciutadania de les seves institucions i aquesta variable havia tingut una valoració molt més alta en altres moments de la UE que no pas avui en dia. Continua llegint
‘Brexit’, ara sí!
Han passat tres anys i mig des del sorprenent resultat del referèndum del Brexit. Des del juny de 2016, data del referèndum, han passat moltes coses a la UE i més encara en el si del Regne Unit, on, en el pla polític: han caigut dos primers ministres, Cameron i May; s’han celebrat dues eleccions; el cap de l’oposició, el laborista Corbin ha tingut un revés electoral del que costarà molt de refer-se; s’ha reforçat el partit nacionalista escocès, i s’ha remogut la relació entre les dues Irlandes. En el pla social, s’ha general incertesa i confusió en la ciutadania britànica i també entre els tres milions d’europeus que viuen al Regne Unit.
Europa davant el món
Estem en un món cada vegada més globalitzat, amb àrees de poder econòmic que sobrepassen un estat clàssic i que obliguen a coordinar-se o a establir aliances per fer front a reptes que cada vegada són més globals, com ara el canvi climàtic, les migracions, la gestió de l’energia, l’economia, en un futur no llunyà la gestió i el control de l’aigua i també de les terres per produir aliments, entre d’altres. En fi, que va quedant lluny aquella societat basada en els estats tancats, amb exèrcit, fronteres i moneda propis i que confrontaven el seu poder amb els altres estats veïns i fins i tot amb els llunyans. La realitat política va més lenta que la dinàmica de canvi de la societat, però és cert que es van fent canvis, com és el cas d’Europa amb la creació de la UE, unió d’estats que han decidit anar junts per ser més forts en el concert mundial. Però això requereix tenir voluntat política, sovint qüestionada, i capacitat per fer-se respectar i ser influent, que vol dir tenir capacitat en seguretat i defensa i també cohesió interior; en definitiva, tenir capacitat per gestionar amb èxit els objectius establerts, que en el cas de la Unió Europea són els valors de la democràcia, la pau, l’estat de dret, el respecte a les minories, la tolerància, etc., i que conflueixen a oferir a la ciutadania europea espais de llibertat, seguretat i benestar.
A la porta del ‘Brexit’
Els resultats de les eleccions britàniques no deixen dubtes de la victòria aclaparadora del Partit Conservador i, per tant, s’aplana el camí perquè el premier Boris Johnson executi el Brexit el proper 31 de gener, amb el permís del Parlament, que ara si que previsiblement li serà favorable. Però de les recents eleccions se’n poden treure més conseqüències. D’una banda, l’enfonsament del Partit Laborista és molt significatiu i la lectura s’ha de buscar en el poc carisma del seu líder, Jeremy Corbyn, a més d’un programa electoral amb divagacions sobre el Brexit i amb propostes ideològiques que semblen més d’una època passada.