La nova Comissió Europea presidida per l’alemanya Úrsula von der Leyen ha entrat en funcionament el dia primer de desembre de 2019. Comença una nova legislatura europea esperançadora ( 2019-2024)
Arxiu de la categoria: Victor Pou
La solució del conflicte Catalunya-Espanya per elevació
En una carta adreçada al seu amic historiador i humanista Agustí Duran i Sanpere el 17 de maig de 1951 , Gaziel va escriure el següent : “ El plet entre Catalunya i Castella penso ara veure’l amb una claredat diàfana, després de tants anys d’haver-lo sofert damunt l’ànima i damunt les costelles. I això que crec veure tan clar és que no té remei.
Sobre els populismes
L’historiador i sociòleg francès, Marc Lazar, ha escrit en el seu llibre “Populocracia“ que hi ha molts tipus de moviments populistes, tant de dretes com d’esquerres, i que, més enllà de les seves diferències i matisos, tots aquests moviments presenten uns trets comuns que es podrien resumir així: “Plantegen un antagonisme entre el poble i l’establishment, entre el poble i les elits, proposen solucions fàcils a problemes complexos, identifiquen un enemic i ataquen a la democràcia liberal“. Per derrotar el populisme, argumenta Lazar, hem de resoldre el problema de desconfiança de la gent cap a la classe política, promovent una democràcia més participativa (que no és el mateix que la democràcia directa), i replantejar els models d’integració de la immigració, que estan en crisi.
La Unió Europea i Àfrica: una oportuntitat històrica
Europa, la gran potència colonitzadora, sent una responsabilitat especial envers el continent africà. Per això mateix la UE s’ha interessat des dels seus orígens per Àfrica . Destaquen els acords amb els països ACP ( Àfrica, Carib i Pacífic ) , primer a través de les Convencions de Yaoundé ( 1963 ) i Lomé ( 1975 ) , i més tard amb l’Acord de Cotonú ( 2000) , en el que participen 48 països de l ‘Àfrica subsahariana, que expira el mes de febrer de 2020. Cronològicament, darrera dels països ACP, el segon focus d’atenció varen ser els països africans de la Mediterrània. Avui Barcelona és precisament la seu de la Unió per la Mediterrània ( UpM), formada per tots els països de la UE més els països mediterranis del nord d’Àfrica i altres de l’Orient Mitjà i sud-est d’Europa. També tenim l’Estratègia Conjunta Àfrica-UE ( 2007 ) , diverses estratègies regionals com La Banya d’Àfrica ( 2011) , el Golf de Guinea ( 2014 ) i el Sahel ( 2011), a més dels Diàlegs formals ( cimeres Unió Africana-UE ) .
L’Europa que vol Emmanuel Macron
El 26 de setembre de 2017, Emmanuel Macron, President de la República Francesa des de feia només tres mesos , va pronunciar un discurs molt ambiciós sobre el futur d’Europa amb el següent títol: Initiative pour l’Europe. Discours pour une Europe souveraine, unie, democratique.
El procés d’ acostament d’Andorra a la Unió Europea: cap a un acord d’associació
Ja fa trenta anys que Andorra ha iniciat un procés gradual i progressiu d’acostament a la UE. Tot va començar l’any 1990, quan es va signar un acord d’unió duanera entre Andorra i la Comunitat Econòmica Europea (CEE), que va suposar, en paraules del aleshores cap de govern andorrà, Josep Pintat, “ la primera plataforma de sortida d’Andorra cap a Europa “. El factor impulsor d’aquell acord comercial i duaner va ser l’entrada d’Espanya a la CEE l’any 1986, que significava l’encerclament d’Andorra per territori comunitari europeu i , per tant, l’obsolescència dels antics arranjaments comercials entre Andorra amb França i Espanya, respectivament .
Úrsula von der Leyen ha presentat el seu equip de comissaris (amb polèmica)
La nova presidenta de la Comissió Europa, l’alemanya Úrsula von der Leyen, acaba de presentar ( primers de setembre ) el seu equip de Comissaris . A partir d’ara, la veu la tindrà el Parlament Europeu per ratificar o no els candidats i les candidates proposades, a través dels corresponents hearing parlamentaris. Al juliol passat , la presidenta ja havia exposat el seu programa (comentat en el post anterior) davant del mateix Parlament Europeu, que va merèixer la seva aprovació. Després d’un estiu teixint equilibris geogràfics, ideològics i de gènere, ara tocava presentar el nom de les persones que han de implementar aquell programa. Primer l’estratègia, després l’estructura i finalment l’acció, que anirem analitzant al llarg dels propers cinc anys.