És freqüent referir-se als anys vint del segle passat com “els feliços anys vint“. La Primera Guerra Mundial quedava endarrere i les potències guanyadores -principalment els Estats Units, Regne Unit i França- celebraven la victòria. Anglaterra els recorda com els “anys daurats“, França com els annés folles (els anys bojos) i els Estats Units com els roaring twenties (els anys espaterrants). Fou un període de gran creixement i prosperitat econòmica. Tots sabem que el frenesí dels anys vint va acabar amb la Gran Depressió de l’any 1929, que a la vegada va impulsar els populismes que conduïren a la gran catàstrofe de la Segona Guerra Mundial i després a una Guerra Freda que va durar fins al 1989.
Arxiu de la categoria: Victor Pou
L’era post-Merkel està a punt de començar
Merkel ha sigut la primera dona i la primera persona provinent de l’extinta República Democràtica Alemanya (RDA) en arribar a cancellera. Molts pensaven que no duraria gaire en el càrrec que va estrenar l’any 2005 i per això varen qualificar el seu triomf de “temporal“. La realitat ha estat ben diferent. Durant els seus llargs anys al capdavant de la cancelleria alemanya, ha tractat amb cinc primers ministres britànics, quatre presidents francesos, set primers ministres italians, quatre presidents dels Estats Units i vuit primers ministres japonesos.
Amb Joe Biden a la presidència dels Estats Units comença l’era post-Trump: la Unió Europea i la Xina a l’expectativa
Els quatre anys de presidència de Donald Trump han fet molt de mal a les relacions transatlàntiques. Per a Trump, la UE era “un enemic” i “un projecte fallit“, l’euro “una recepta segura per a la ruïna econòmica d’Europa“ i Brussel·les “un forat infernal“. Mark Leonard, director d’un dels think tanks europeus més prestigiosos (European Council on Foreign Relations), ha escrit que “durant els quatre anys de Trump, Europa s’ha trobat sola en el món, car des del final de la Segona Guerra Mundial, Europa ha mirat sempre el món a través de la lent transatlàntica, fins que Trump va arribar per posar en perill aquesta relació“.
Notes sobre la pandèmia: significat, impacte i el paper de la UE
S’ha escrit que, després de la pandèmia de la Covid-19, “res no tornarà a ser igual“. Potser és una afirmació exagerada. En qualsevol cas, s’ha demostrat històricament que, després de cadascuna de les grans calamitats epidemiològiques que ha conegut la humanitat al llarg del temps, les coses han canviat molt i s’han obert noves èpoques.
La presidència portuguesa de la UE (gener-juny 2021)
La presidència rotatòria portuguesa de la UE ha començat l’1 de gener i acabarà el 30 de juny de l’any en curs. És la quarta presidència portuguesa de la UE. Les anteriors foren els anys 1992, 2000 i 2007. Les principals realitzacions de l’última presidència portuguesa (2007) varen ser la redacció i la signatura del Tractat de la Unió Europea (TUE) o Tractat de Lisboa – la màxima norma legal de la UE actualment en vigor – i les celebracions de la primera cimera UE-Brasil i la segona Cimera UE-Àfrica, dues regions d’interès prioritari per a Portugal.
Resultats històrics de la presidència alemanya de la UE (juliol-desembre 2020)
El lema de la presidència alemanya de la UE de juliol-desembre 2020 era “Junts per a la recuperació d’Europa“. Des del primer moment, Àngela Merkel va mostrar la seva ferma decisió de centrar-se en la lluita contra el gran desafiament que suposava la pandèmia de la Covid-19, d’aquí que a Brussel·les es comentés aviat que aquella presidència podria passar a la història com “una presidència corona“, i així ha succeït efectivament. Merkel va declarar que Alemanya estava “preparada per a mostrar una solidaritat extraordinària“ i no ha fallat.
Alleujament a Brusel·les: la UE i el Regne Unit han tancat l’acord sobre el Brexit
El Brexit, o sortida del Regne Unit de la UE, és la història d’un malson populista ple de soroll, fúria, mentides, enganys, falses promeses i nostàlgia imperial. A diferència de Trump, el populista en cap dels Estats Units, derrotat a les darreres eleccions presidencials (encara que el trumpisme segueixi ben viu en aquell país), el Brexit és un mal que pot durar segles. Als ulls de la majoria d’analistes internacionals, ambdós fenòmens simbolitzen el replegament històric de les dues potències anglosaxones en el panorama internacional.