Arxiu de la categoria: Victor Pou

Articles d’opinió escrits per en Victor Pou, Secretari d’EUREM i amb vinculació amb el Patronat Català Pro-Europa i la Comissió Europea.

La Unió Europea en un món de gegants

Acabada la Segona Guerra Mundial i fins a la caiguda del Mur de Berlín, l’any 1989, va imperar la guerra freda i es va implantar un món bipolar amb dues potències dominants -els Estats Units i la Unió Soviètica- cadascuna d’elles amb sistemes polítics, econòmics i socials oposats i totes dues amb pretensions de domini universal. Els millors analistes de l’època pensaven que aquell món podria durar temps. Descartaven un enfrontament bèl·lic amb l’ús d’armes nuclears entre les dues potències dominants, a causa del risc d’una destrucció mútua total (estratègia MAD, mutual assured destruction). Javier Solana, per exemple, escrivia i dissertava els anys vuitanta del segle passat sobre el futur del Pacte de Varsòvia en el segle XXI.

Continua llegint

La Xina, els Estats Units i la Unió Europea

Avui el gegant asiàtic en comptabilitza 10.000 i els Estats Units més de 600.000. Es pot discutir la fiabilitat d’aquestes xifres, però el que no es pot negar és que a la Xina, el país on va començar la pandèmia, es van prendre mesures radicals de confinament i aïllament (encara que no està molt clar que en el mateix començament actués de manera immediata, recordem el cas del metge que inicialment va ser represaliat i va morir de covid-19), per províncies senceres (la província de Hubei, situada al centre de la República Popular Xina, amb 65 milions d’habitants, va ser la primera), o per barris i per edificis.

Continua llegint

La Gran Bretanya postbrexit es posiciona en el món amb la marca Global Britain

El desgavell del Brexit ha fet miques aquell equilibri, així com el realisme tradicional de l’establishment polític britànic. El periodista i escriptor Lluís Foix, bon coneixedor del Regne Unit, explica en un llibre recent com li ha costat d’entendre “com un poble tan pragmàtic hagi caigut en un debat carregat de mentides i contradiccions que encara avui els manté dividits i enfrontats“. “El nacionalisme exaltat ha produït el gran caos i l’esquizofrènia del Brexit. Les emocions han guanyat als interessos i els britànics s’han trobat amb una crisi de la qual no saben com sortir“ (Una mirada anglesa, Columna, 2021).

Continua llegint

La Xina s’està preparant per liderar el món postpandèmia

La Xina acaba de clausurar la cimera anual de l’Assemblea Nacional Popular (el parlament xinès) que reuneix a gairebé 3.000 delegats procedents de tots els racons del país. La conclusió principal d’aquesta cimera és que la Xina, el país que presumeix d’haver derrotat la Covid, vol ser la potència que lideri el món després de la pandèmia, aprofitant que la resta d’economies encara pateixen la crisi causada pel coronavirus.

Continua llegint

L’actual presidència rotatòria portuguesa de la UE prioritza les relacions amb l’Índia

L’Índia és una gran potència emergent. L’enorme impacte del creixement de la Xina al llarg L’Índia és una gran potència emergent. L’enorme impacte del creixement de la Xina al llarg de les darreres dècades ha desviat l’atenció que mereix l’emergència de  l’Índia, un fenomen  de primera importància mundial. L’Índia és probablement el país més fascinant del món. Constitueix un mosaic social, cultural i religiós d’una gran dimensió i complexitat,  en forma de  subcontinent, al sud de l’Himàlaia i fronterer amb la Xina, amb la que manté importants conflictes territorials.

Continua llegint

Interrogants sobre els nostres anys vint i més enllà. Què ens portaran?

És freqüent referir-se als anys vint del segle passat com “els feliços anys vint“. La Primera Guerra Mundial quedava endarrere i les potències guanyadores -principalment els Estats Units, Regne Unit i França- celebraven la victòria. Anglaterra els recorda com els “anys daurats“, França com els annés folles (els anys bojos) i els Estats Units com els roaring twenties (els anys espaterrants). Fou un període de gran creixement i prosperitat econòmica. Tots sabem que el frenesí dels anys vint va acabar amb la Gran Depressió de l’any 1929, que a la vegada va impulsar els populismes que conduïren a la gran catàstrofe de la Segona Guerra Mundial i després a una Guerra Freda que va durar fins al 1989.

Continua llegint