La Conferencia sobre el Futuro de Europa es una iniciativa de diálogo entre las instituciones europeas y la sociedad civil, organizada por la Unión Europea e inspirada en anteriores consultas ciudadanas realizadas desde principio de siglo. Tendrá lugar mientras en la UE se debate entre la inercia de la continuidad y la necesidad de dar pasos firmes para completar su construcción y consolidar su incierto papel en el mundo.
Arxiu de la categoria: Sumari
El repte dels Estats Units davant una Xina cada vegada més autoritària
El think tank (institut de recerca) nord-americà Atlantic Council, amb seu a Washington, acaba de fer públic un document que tracta sobre “els elements fonamentals d’una nova estratègia que els Estats Units necessita adoptar amb urgència sobre la Xina“. El document declara que “el repte més important que té els Estats Units en el segle XXI és l’ascens d’una Xina cada vegada més autoritària sota la direcció del President i Secretari General Xi Jinping“. Està escrit per un autor “anònim“ (la paraula Anonymous figura a la portada). El lector només sap d’ell que és “un veterà funcionari governamental nord-americà, amb un profund coneixement i una gran experiència sobre la Xina“.
Anem massa lents
La pandèmia ens ha trastocat la vida a tots i ha obligat a reaccionar governs, institucions, empreses i ciutadania. Vagi per endavant que una situació així, que no vol ningú, té difícil enfocament i solució, però cal fer-hi front. En l’àmbit europeu, primer amb desorientació, però després amb determinació, posant sobre la taula 540.000 milions d’euros a disposició dels estats i les empreses i, més endavant, aprovant el fons Next Generation EU de 750.000 milions d’euros, que es finançaran amb deute comunitari, que es destinarà a pal·liar els efectes de la pandèmia i a modernitzar les economies dels estats membres, a què cal sumar-hi 1,073 bilions d’euros corresponents al pressupost comunitari per als anys 2021-2027.
La Unió Europea en un món de gegants
Acabada la Segona Guerra Mundial i fins a la caiguda del Mur de Berlín, l’any 1989, va imperar la guerra freda i es va implantar un món bipolar amb dues potències dominants -els Estats Units i la Unió Soviètica- cadascuna d’elles amb sistemes polítics, econòmics i socials oposats i totes dues amb pretensions de domini universal. Els millors analistes de l’època pensaven que aquell món podria durar temps. Descartaven un enfrontament bèl·lic amb l’ús d’armes nuclears entre les dues potències dominants, a causa del risc d’una destrucció mútua total (estratègia MAD, mutual assured destruction). Javier Solana, per exemple, escrivia i dissertava els anys vuitanta del segle passat sobre el futur del Pacte de Varsòvia en el segle XXI.
La Xina, els Estats Units i la Unió Europea
Avui el gegant asiàtic en comptabilitza 10.000 i els Estats Units més de 600.000. Es pot discutir la fiabilitat d’aquestes xifres, però el que no es pot negar és que a la Xina, el país on va començar la pandèmia, es van prendre mesures radicals de confinament i aïllament (encara que no està molt clar que en el mateix començament actués de manera immediata, recordem el cas del metge que inicialment va ser represaliat i va morir de covid-19), per províncies senceres (la província de Hubei, situada al centre de la República Popular Xina, amb 65 milions d’habitants, va ser la primera), o per barris i per edificis.
‘Brexit’: efectes contundents
Fa quasi cinc anys des del resultat del referèndum del Brexit i han passat moltes coses a la UE i més encara en el si del Regne Unit. En el pla polític, han caigut dos primers ministres, Cameron i May, i el cap de l’oposició laborista Jeremy Corbyn; també hi ha hagut tres eleccions, s’ha reforçat el Partit Nacional Escocès i s’ha remogut la relació entre les dues Irlandes. En el pla econòmic i social, s’ha generat incertesa i confusió a la ciutadania britànica i també entre els tres milions d’europeus que viuen al Regne Unit. Però ara el Brexit ja és un fet i s’ha de gestionar.
La Gran Bretanya postbrexit es posiciona en el món amb la marca Global Britain
El desgavell del Brexit ha fet miques aquell equilibri, així com el realisme tradicional de l’establishment polític britànic. El periodista i escriptor Lluís Foix, bon coneixedor del Regne Unit, explica en un llibre recent com li ha costat d’entendre “com un poble tan pragmàtic hagi caigut en un debat carregat de mentides i contradiccions que encara avui els manté dividits i enfrontats“. “El nacionalisme exaltat ha produït el gran caos i l’esquizofrènia del Brexit. Les emocions han guanyat als interessos i els britànics s’han trobat amb una crisi de la qual no saben com sortir“ (Una mirada anglesa, Columna, 2021).