El 7 de desembre de 2018 el Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Damià Calvet, va comunicar per carta a la Ministra para la Transición Ecológica, Teresa Ribera, que la Generalitat no podia exercir adequadament la representació de les CC.AA al Consell de la UE ni en els corresponent grups de treball durant la primera meitat de 2019, pel que li demanava confiar la responsabilitat a una altre comunitat autònoma. Aquesta situació ja s’arrossegava des del trimestre anterior. La notícia va ser publicada breument per La Vanguardia, el diari ARA, el Periódico i Crónica Global i ha donat lloc a una demanda d’explicacions al parlament de Catalunya per part del grup dels Comuns. Però ha trobat escàs ressò públic. Considerem que es tracta d’una posició injustificada i, des d’una perspectiva europeista, clarament errònia.
Arxiu de la categoria: Sumari
Claves para unas elecciones europeas transcendentales
Las elecciones al Parlamento europeo tendrán lugar en España el domingo 26 de mayo de 2019 para elegir 64 diputados, número no despreciable en un parlamento de 705 escaños. El mismo día se celebrarán las municipales y en trece comunidades también las autonómicas. En las últimas europeas de 2014 se presentaron en España 39 candidaturas de las que solo 10 obtuvieron representación. Las elecciones europeas suelen percibirse, erróneamente, como distantes y secundarias y se votan a menudo en clave nacional, resultando en una baja participación. Si embargo las próximas elecciones europeas revisten una importancia mayor que en anteriores ocasiones, por lo que convendrá juzgarlas en clave europea. Aquí se dan algunas claves para facilitarlo.
Lo que nos jugamos en las próximas elecciones europeas
Ya no se puede hablar de “enemigo a las puertas “, sino de “enemigo tras las puertas “
Ante la amenaza de un asalto eurófobo del Parlamento Europeo, la UE debería activar con rapidez reformas principalmente en materia de inmigración y euro
La UE ha de connectar amb la ciutadania
Ja fa temps que es diu que la Unió Europea no sap comunicar bé, que no sap fer arribar a la ciutadania tot el que es fa en les institucions comunitàries, que és molt. De fet, quan les vaques eren grasses, quan les coses anaven bé, tot i que també s’observava el dèficit de no saber arribar a la ciutadania, la necessitat no era tan peremptòria com ho és ara; perquè tot el que venia de Brussel·les ho vèiem bé, vèiem que era el camí a seguir i ens hi emmirallàvem ben satisfets. Però no hi ha res que duri sempre i l’escenari de tranquil·litat institucional i, sobretot, l’apreciació de la ciutadania respecte d’Europa han caigut substancialment els darrers anys. A la manca de capacitat de comunicar, s’hi ha afegit la incomprensió de bona part de la ciutadania pel que fa a la gestió que la UE i els estats membres han fet dels reptes més importants, com és el cas de la crisi econòmica, amb receptes d’austeritat que han afectat de valent els qui menys tenen.
Recta final de las negociaciones sobre el acuerdo de asociación entre Andorra y la Unión Europea
Las negociaciones para la firma de un acuerdo de asociación entre Andorra y la UE, que ha de permitir el acceso del Principado al mercado interior europeo, el mayor mercado del mundo, comenzaron en marzo de 2015. Solamente a lo largo del año en curso se habrán celebrado ocho sesiones negociadoras. El objetivo general de avanzar hacia una mayor integración con la UE es bueno para Andorra, pero también debe serlo el contenido concreto del acuerdo.
Els estats frenen la Unió Europea
És cert que no hi havia gaires esperances que els estats membres de la UE moderessin les seves posicions vers la immigració i facilitessin posicions comunes en la recent cimera de Salzburg, però la realitat ha superat una vegada més el que es preveia. S’han defensat posicions d’interès estatal com ara el reforçament de les fronteres i la decisió de negociar amb els governs de la riba sud de la Mediterrània, com ara Egipte, amb la finalitat d’aconseguir un acord similar al que es va fer amb Turquia, perquè barrin el pas als immigrants que venen de l’Àfrica. Continua llegint
La reemergència de Xina i el nou ordre mundial
La segona sessió de la XXXII Trobada Cultural de Colònico d’enguany tingué lloc al Teatre Fontova de Calonge el divendres 10 d’agost i es va dedicar a analitzar un fenomen cabdal de la geopolítica dels nostres dies : la reemergència de Xina i el seu impacte sobre l’aparició d’un nou ordre mundial. Continua llegint