Cap a un Renaixement Europeu?

Poc abans de les darreres eleccions europees (maig 2019), Emmanuel Macron va pronunciar un discurs amb el títol “Per un Renaixement Europeu”. Al cap de gairebé un any d’aquell discurs, el seu contingut sembla cada vegada més rellevant i més actual.

El tret característic d’aquell discurs és que anava adreçat directament als ciutadans i no pas als líders i als governs, com va ser el cas d’un altre discurs seu pronunciat amb molta pompa el mes de setembre del 2017 en el marc de la Universitat de la Sorbona de París, “poc reeixit a la vista dels seus resultats” segons el propi autor (comentat en un post anterior).

El nou discurs començava així: “M’he pres la llibertat de dirigir-me aquesta vegada a vostès directament (donat que els líders europeus, especialment Alemanya, no han fet gaire cas del meu discurs anterior sobre el futur d’Europa), no solament en nom de la història i dels valors que ens uneixen, sinó també perquè hi ha urgència. Des de la segona guerra mundial, Europa mai havia sigut tan necessària com avui, i al mateix temps mai havia estat tant en perill com avui”.

La clau del perill, segons Macron, eren el nacionalisme i el populisme, i el Brexit era “un exemple perfecte de tot plegat”. “Exemple de la crisi d’una Europa que no ha sabut satisfer les necessitats de protecció dels pobles davant dels grans canvis del món contemporani. Exemple també de la trampa europea. La trampa no és pertànyer a la UE, sinó la mentida i la irresponsabilitat que la poden destruir. Qui ha explicat als britànics la veritat sobre el seu futur després del Brexit? Qui els ha explicat les conseqüències de perdre l’accés al mercat europeu? Qui els ha advertit del trencament del Regne Unit? El replegament nacionalista no té propostes, és un “no” sense projecte. La UE és certament un èxit històric, però hem de fer més i fer-ho més ràpid per salvaguardar-la. Els ciutadans ens diuen sovint: On és Europa? Què està fent Europa? Molts pensen que s’ha convertit en un mercat sense ànima. Hem de reinventar-nos en forma d’un Renaixement Europeu, fonamentat en tres aspiracions: llibertat, protecció i progrés”.

Algunes propostes concretes de Macron eren les següents:

Defensar la nostra llibertat. El model europeu es basa en la llibertat individual i la diversitat d’opinions i de creació. Creació d’una Agència Europea de Protecció de les Democràcies.
Protegir el nostre continent. Afrontar el repte de les migracions. Revisar l’espai Schengen, creació d’una policia de fronteres comuna, d’una Oficina Europea d’Asil i un Consell Europeu de Seguretat Interior. Adopció d’un nou tractat de defensa i seguretat, en col·laboració amb l’ Creació d’un Consell de Seguretat Europeu que inclogui el Regne Unit. Les fronteres europees també han de garantir una competència lleial.
Recuperar l’esperit de progrés. Europa ha creat la seguretat social i, al mateix temps, és un espai de progrés. Prioritats als grans reptes actuals: canvi climàtic i revolució digital. Creació d’un nou Consell Europeu d’Innovació. Cal un pacte amb Àfrica, amb qui hem de segellar un pacte de futur, assumint un destí comú.
Macron va acabar així el seu discurs: “Sobre els pilars de llibertat, protecció i progrés hem de construir el Renaixement Europeu. No podem deixar que els nacionalistes sense propostes explotin la ràbia dels pobles. No podem ser somnàmbuls d’una Europa lànguida (fa referència als líders “somnàmbuls” que varen dur la Primera Guerra Mundial). No podem estancar-nos en la rutina i l’encantament. L’humanisme europeu exigeix acció i per tot arreu els ciutadans estan demanant participar en el canvi. En aquesta Europa on els pobles hauran recuperat realment el control del seu destí, estic segur que el Regne Unit tornarà a trobar el seu lloc”.

A més de reformar els tractats que facin falta, Macron proposa finalment organitzar una gran Conferència sobre el futur d’Europa amb àmplia participació dels ciutadans. Ja hem comentat en un post anterior que la nova Comissió Europea presidida per l’alemanya Ursula von der Leyen ha recollit aquest guant i es proposa organitzar precisament una gran Conferència sobre el Futur d’Europa que ha de començar aquest any, concloure l’any 2022 i dur a la pràctica les seves conclusions sobre la necessària refundació de la UE.

Tal com es presenta l’actual marc geopolític, els resultats d’aquesta Conferència poden suposar el ser o no ser de la UE. Les geoestratègies, les guerres comercials i les tecnològiques de la segona dècada del segle XXI no tenen res a veure amb els contextos viscuts anteriorment, en el si dels quals es varen produir els grans èxits inicials de la construcció europea dels que tots els europeus ens podem sentir orgullosos. Ha arribat el moment de ser més ambiciosos i de fer passos molt més importants per ultimar la inacabada arquitectura institucional europea i, sobretot, ha arribat el moment de saber exactament on es vol arribar.

Europa ha de ser capaç d’assumir i gestionar el seu propi destí. Això no es podrà aconseguir si els estats membres de la UE no vencen les seves resistències a cedir més sobirania a la UE. Si no s’arriba a la unió política, la UE quedarà fora del context internacional i es convertirà en irrellevant.