‘Business friendly’

De totes les falsedats, mitges veritats i eufemismes pronunciats a la darrera dècada per la classe dirigent catalanista potser cap d’elles com la de business friendly ha fet, d’una banda, tant mal al conjunt de la societat productiva catalana i, de l’altra, ha definit millor el nivell colossal d’autocomplaença, manca de lideratge i frivolitat que presideix i defineix la Generalitat en aquest, de moment malaguanyat, segle XXI.

Rememorem, Artur Mas arriba al capdavant de la Generalitat al gener del 2011 i ha de fer front a una situació de terrible crisi econòmica, deute elevadíssim, gestió tripartita delirant i deficient i tot com sempre en el marc –per algun motiu som a Catalunya– d’un doble espoli fiscal, públic i privat, per les sempre molt primmirades a l’hora d’esprémer Catalunya, autoritats de Madrid. Les mateixes, per cert, que successivament els partits catalans de dretes o d’esquerres els riuen les gràcies i els acaben, pel sidral de la governabilitat, votant pressupostos, legislacions, mocions de censura, reformes constitucionals, estatuts i el que faci falta que per algun motiu ells, els de Madrid, són amos i nosaltres serfs i per no tenir, no disposem ja ni de gleva. Com dèiem Artur Mas, tenint l’oportunitat de revertir aquesta situació no fou capaç o no volgué prendre les mesures adients. Tot quedà en un joc de mots, una fugida cap endavant retòrica no pas factual que ha tingut conseqüències nefastes per l’escenari socioeconòmic i el marc mental del nostre país.