‘Brexit’: efectes contundents

Fa quasi cinc anys des del resultat del referèndum del Brexit i han passat moltes coses a la UE i més encara en el si del Regne Unit. En el pla polític, han caigut dos primers ministres, Cameron i May, i el cap de l’oposició laborista Jeremy Corbyn; també hi ha hagut tres eleccions, s’ha reforçat el Partit Nacional Escocès i s’ha remogut la relació entre les dues Irlandes. En el pla econòmic i social, s’ha generat incertesa i confusió a la ciutadania britànica i també entre els tres milions d’europeus que viuen al Regne Unit. Però ara el Brexit ja és un fet i s’ha de gestionar.

Primer es va fer l’acord entre el Regne Unit i la UE per establir les condicions de retirada ordenada –signat l’octubre del 2019–, el qual establia bàsicament que, durant l’any 2020, tot i que formalment el Regne Unit ja no formaria part de la UE, les condicions de les relacions entre tots dos seguirien com estaven. Mentrestant, es comprometien a fer l’acord bilateral de comerç i cooperació, que regeix les relacions a partir del primer de gener del 2021. Com era previsible, no va ser fàcil arribar-hi, principalment per la poca voluntat i exigències del primer ministre britànic, Boris Johnson. I finalment, quasi en el temps afegit, el 24 de desembre del 2020 es va assolir l’acord, que permetia, almenys, desactivar totes les alarmes i incerteses que planejaven sobre l’economia, les duanes, la societat… i generava un sensació de passar d’un previsible Brexit dur a una sortida més o menys ordenada. Això no va evitar cues a les duanes i dubtes a les administracions, empreses i ciutadania, però també va generar un cert alleugeriment. I en aquestes condicions vam començar l’any 2021.

Ara podem dir que, amb dades del gener, les exportacions britàniques a la UE han baixat un 60% i les de la UE al Regne Unit, un 27,4%, motivat en part per les dificultats administratives que representa la nova realitat. A més, l’acord que es va establir per a Irlanda del Nord no acaba de ser ben vist per la ciutadania, perquè complica la interacció economicosocial entre les dues Irlandes. A Escòcia, que, com Irlanda del Nord, va votar a favor de seguir dins la UE, també s’ha generat la sensació d’avançar cap a un nou referèndum d’independència.

Així, el Brexit no només té connotacions econòmiques i socials, sinó que també pot ser motiu de generar inestabilitat política. I, per acabar-ho d’adobar, la pandèmia de la Covid-19, que ho afecta tot i també ha generat més tensió entre la UE i el Regne Unit. Tant en les decisions polítiques de gestió de les vacunes com en la distribució d’algunes d’aquestes, i desencadena conflictes seriosos entre Brussel·les i Londres. És evident que el millor seria que no s’hagués produït el Brexit, però també queda clar que s’han de complir els mandats democràtics, i això és el que s’està fent. Tot i això, i donat que la UE i el Regne Unit estan condemnats a entendre’s pel bé de la ciutadania, el que s’ha de demanar als polítics és que no facin populisme, sinó que gestionin la política en benefici del benestar de les persones.