Arxiu de l'autor: nuria.fernandez

Difícil gestió migratòria

Aquests dies la Comissió Europea (CE) ha presentat un pla per gestionar la immigració i l’asil. L’evidència i la realitat de les imatges que ens arriben des de la Mediterrània, i també des dels camps de refugiats, ens mostren que no s’està fent bé, que no s’està fent prenent com a base els valors que la mateixa Unió té descrits a l’article 2 del Tractat de la UE, com són la pau, la solidaritat, la tolerància, els drets humans… També sabem que la UE no ho té gens fàcil perquè els interessos dels estats membres són diferents. A més, la gestió de la immigració i l’asil no està traspassada a Brussel·les, fet que dificulta molt les accions conjuntes.

Continua llegint

Democracia liberal, auge y declinación (1989-2020)

El año1989 constituye un hito muy importante en la historia de la humanidad. Su símbolo es la caída del Muro de Berlín y es un año considerado por muchos historiadores como el fin del siglo XX. El historiador marxista británico, Eric Hobsbawn, suele referirse al siglo XX como “el siglo corto”. Argumenta que es un siglo que comenzó en 1914, con el estallido de la Primera Guerra Mundial, y terminó en 1989, con la caída del Muro de Berlín. Un siglo que, por tanto, sólo habría durado setenta y cinco años.

Continua llegint

Temps crucials per a Europa

Tot el món viu una situació molt complicada amb la pandèmia de la Covid-19, que afecta la salut de les persones i també l’economia, la sanitat i la cohesió social. La dificultat de controlar la pandèmia i trobar-hi antivirals que l’alleugereixin i vacunes que l’erradiquin, genera molta incertesa en tots els àmbits de la societat. És evident que s’estan fent esforços per trobar-hi solucions en l’àmbit sanitari i en l’econòmic, però sovint les actuacions de la política no són sempre les més adequades i eficients. Com a idea general, semblaria lògic que un problema global, una situació que afecta tota la humanitat, com és la pandèmia de la Covid-19, es tractés amb solucions globals. I la veritat és que, tot i compartir informació i investigació, especialment en l’àmbit sanitari, la gestió política i econòmica no es fa globalment i això en dificulta la solució.

Continua llegint

L’hora de la veritat

Acabava el darrer article amb un “no malbaratem el somni’, en referència a l’aposta europea per la sortida de la crisi de la Covid-19, en detriment de solucions particulars a cada estat. L’acord és molt important per diversos motius. D’una banda, perquè a l’import de 1,074 bilions d’euros del pressupost comunitari en set anys, s’hi sumen els 750.000 milions destinats al Next Generation UE (a resoldre la crisi, per entendre’ns). I a tot això s’han d’afegir 1,35 bilions d’euros que el BCE destina a comprar deute dels estats membres, més 540.000 milions d’euros ja aprovats en el marc de l’Eurogrup.

Continua llegint