Amsterdam esdevé la nova City europea: conseqüències del Brexit

Amsterdam, capital dels Països Baixos, s’està convertint, a conseqüència del Brexit, en el nucli financer i empresarial de moda a la UE. La Borsa d’Amsterdam acaba de superar a la de Londres en volum d’operacions, estrenant-se com la nova City europea.

Amsterdam, “la Venècia del Nord“, ja havia sigut la capital financera d’Europa en el segle XVII, quan vivia el seu Segle d’Or, i la va perdre precisament a favor de Londres el segle següent. La revenja ha trigat dos-cents anys a produir-se. Amsterdam té un milió d’habitants, poca cosa comparat amb Londres, però la seva àrea metropolitana -coneguda com el Randstad i formada per La Haia, Rotterdam i Utrecht- sobrepassa els set milions, constituint una de les conurbacions més grans i tecnològicament més avançades d’Europa.

L’empresa multinacional nord-americana de mineria Berkeley i Coca-Cola European Partners varen ser de les primeres a avisar que, després de consumat el Brexit, passarien a tenir com a mercat borsari de referència per a les seves accions les ciutats de Madrid i Amsterdam, respectivament. Diverses entitats bancàries londinenques s’han traslladat a París, Frankfurt, Dublín i altres ciutats del continent.

Els quatre organismes supervisors independents, que formen el Sistema Europeu de Supervisió Financera, es troben avui localitzats a París (Autoritat Bancària Europea i Autoritat Europea de Valors i Mercats) i Frankfurt (Junta Europea de Risc Sistèmic i Autoritat Europea d’Assegurances i Pensions). L’Autoritat Bancària Europea havia tingut la seva seu inicial a Londres. Frankfurt és una ciutat particularment atractiva per a l’establiment de tota mena d’activitats financeres pel fet de ser la seu del Banc Central Europeu (BCE).

El trasllat més emblemàtic de Londres cap a Amsterdam, a conseqüència del Brexit, no se situa en el sector financer sinó en el sanitari, i es va produir l’any 2019. Es tracta del trasllat de l’Agència Europea de Medicaments (EMA), que havia tingut la seu a la capital britànica des de la seva fundació l’any 1995.

L’èxode empresarial general des del Regne Unit cap als Països Baixos s’ha disparat les darreres setmanes. Unes 500 companyies britàniques estan ara mateix negociant amb les autoritats neerlandeses la possibilitat d’establir-se en el seu territori, a la recerca d’un accés garantit al mercat interior comunitari, el més important del món, i estalviar-se d’aquesta manera els maldecaps que suposa fer negocis amb els seus clients europeus des de fora de la UE.

Fins al mes de desembre de 2020 Londres era el centre més gran de negociació d’accions d’Europa, però aquest privilegi se li ha acabat. Durant el mes de gener de l’any en curs, s’ha negociat més a la borsa de valors neerlandesa que a la britànica, a conseqüència del fet que els proveïdors de serveis britànics ja no tinguin accés automàtic i il·limitat al mercat europeu. Les plataformes comercials a Londres no poden atendre de la mateixa forma i amb la mateixa agilitat que abans del Brexit als europeus i això està espantant molts clients.

Segons dades de les plataformes de negociació borsària CBOE (Chicago Board Options Exchange) i Turquoise -que operen en els mercats de Londres, París, Frankfurt, Amsterdam i Madrid- la capital dels Països Baixos ha absorbit bona part de l’activitat borsària de la City londinenca durant el mes de gener amb un moviment de 9.220 milions d’euros al dia, que implica un augment del 321 % sobre el volum assolit el mes de desembre. Per contra, les transaccions corresponents al mateix període s’han reduït a Londres un 40,8 %, fins als 8.260 milions d’euros. L’operativa a París ha augmentat un 52,8 % i a Frankfurt un 26,5 %.

La sortida del Regne Unit  de la UE ha provocat que des de l’1 de gener no existeixi  un acord d’equivalència entre les dues parts en l’àmbit financer, malgrat els intents de Londres  per aconseguir-ho.  Això significa, en el cas de la negociació  borsària, que els brokers i els bancs  hagin de comprar  les accions cotitzades en algun dels mercats de la UE, encara que es negociïn també a Londres. La manca d’equivalència entre el Regne Unit  i la UE continua sobre la taula de negociacions.  La UE no té pressa per concedir l’equivalència.  El cap dels negociadors comunitaris sobre el Brexit, el francès Michel Barnier,  acaba de declarar que  “les decisions d’equivalència són i seguiran sent unilaterals i la UE no assumirà cap risc en matèria d’estabilitat financera“.

Els analistes consideren que el Regne Unit ha negociat malament i amb presses l’acord comercial del Brexit, però també pensen que, com a mínim, ha evitat una sortida caòtica del Regne Unit.  La prova més evident d’una mala negociació per part  britànica és que l’acord comercial no contempla els  serveis financers, que constitueixen precisament el sector fonamental de l’economia britànica. Les dues parts segueixen negociant avui dia.  No se sap ben bé si avancen  cap a un acord sectorial concret o cap a un mer acord de cooperació.  Mentrestant, els serveis financers britànics continuen emigrant cap a Europa.  El govern de Boris Johnson  promet al sector compensar la pèrdua de negoci amb Europa a través de  l’augment que s’obtindrà  a altres mercats com la Xina, Brasil, Singapur, Austràlia o Nova Zelanda.  A judici dels experts de la City londinenca, “això no compensarà les pèrdues amb Europa, però per altra banda tampoc es veurà segurament que aquestes pèrdues acabin destronant del tot a Londres com a capital financera de la regió“.

El Brexit ha posat en perill al conjunt de l’activitat financera britànica, que és molt àmplia i diversificada

Durant els darrers mesos de 2020, diversos països europeus han aprofitat per fer campanya i atreure activitats provinents de Londres. Molts inversors han marxat a Dublín i Luxemburg, els bancs prioritàriament cap a París i Frankfurt, i els operadors del mercat de valors han optat principalment per Amsterdam.

Els avantatges específics que presenta la capital neerlandesa són importants:

Tradició comercial, excel·lent anglès dels seus ciutadans, fàcil accés a les tecnologies de la informació i comunicació, bona connectivitat aeroportuària, societat oberta, ubicació geogràfica estratègica, força laboral multilingüe i altament educada. Altres avantatges són l’existència d’Euronext -una companyia que dirigeix els intercanvis borsaris entre Amsterdam, Brussel·les i París, entre altres ciutats- i el boom actual de les IPO (initial public offering) que utilitzen la borsa d’Amsterdam per al seu llançament.

L’Autoritat holandesa per als Mercats Financers (AFM) acaba de confirmar el desplaçament del comerç d’accions cap a la ciutat d’Amsterdam. En el primer dia laboral de l’any, una cinquena part de les accions de la UE es va negociar a Amsterdam i actualment la proporció ja representa gairebé un terç del total.

Haver-se convertit en la nova City europea impactarà sobre les 500 empreses britàniques que estan negociant actualment amb l’Agència d’Inversió Estrangera dels Països Baixos (NFIA) el seu establiment en territori neerlandès, a la recerca de distribuir els seus productes amb la mateixa llibertat que ho feien abans del Brexit. Això és especialment important quan es tracta de productes que han d’arribar al mercat europeu en qüestió d’hores, com és el cas de fruites i verdures. La NFIA orienta, en nom del Govern de La Haia, a les empreses que es volen establir als Països Baixos. Aquesta Agència parla d’un “interès creixent“ de les companyies de nacionalitat britànica per obrir una oficina europea i poder operar a la UE sense barreres addicionals, ara que el període de transició del Brexit ja s’ha acabat i es veu l’impacte real negatiu que té el fet que el Regne Unit sigui considerat un “país tercer” per part de la UE. També ha constatat que, “fins i tot les botigues web britàniques estan tenint problemes per vendre els seus productes a la UE en comprovar que els temps d’entrega dels seus productes ha augmentat”.

Malgrat que l’acord comercial assolit in extremis a finals de desembre entre Brussel·les i Londres ha impedit un Brexit caòtic, la realitat del dia a dia de moltes empreses és plena de complicacions. Des de l’1 de gener, les empreses britàniques que exporten a la UE han hagut de fer llargues cues a la frontera cada vegada que faltava algun document, s’han hagut d’enfrontar amb tràmits interminables i amb una burocràcia que era innecessària abans del divorci britànic. Els problemes per a declarar l’IVA estan encarint els seus productes.

Malgrat l’acord assolit entre el Regne Unit i la UE, el divorci britànic s’ha traduït a la pràctica en més temps perdut i en costos sobrevinguts

Obrir una sucursal en un país europeu és l’única via que veuen molts empresaris britànics per superar el mur burocràtic que complica els seus negocis. Més del 40 per cent de les exportacions britàniques van a parar a la UE i com que sovint gran part del seu contingut prové originalment de la Xina, els exportadors es veuen obligats a lidiar amb una paperassa burocràtica addicional que dificulta molt el pas dels productes per la frontera de la UE. Les regles d’origen recollides a l’acord comercial amb la UE són molt estrictes. Només aquells productes elaborats principalment al Regne Unit poden ser exportats a la UE sense aranzels. Els que inclouen components d’altres parts del món estan sotmesos a regles específiques i l’acord comercial del Brexit no recull cap excepció en aquest sentit. En aquests casos, els exportadors han de pagar aranzels addicionals. Cada producte que s’exporta necessita un codi de barres separat i ara s’aplica l’IVA a cada transacció, circumstància que encareix els productes.

Tot plegat suposa un malson burocràtic per als exportadors britànics

I no es tracta només d’una qüestió de paperassa burocràtica. El Brexit també ha fet més difícil trobar transportistes disposats a traslladar productes a través del Canal de la Mànega. Molts s’hi neguen perquè “és massa molèstia“ i no els paga la pena arriscar-se a quedar hores i hores atrapats a la frontera.

Segons dades recents publicades per l’Associació de Transport per Carretera britànica (RHA), les exportacions britàniques a la UE han caigut un 68 % el mes de gener, comparades amb el mateix mes de l’any anterior. La pandèmia podria ser un dels factors que expliquen aquesta davallada, però segons la RHA ha influït molt la instauració de tràmits burocràtics i controls de sortida del Regne Unit i l’entrada en vigor del nou acord comercial bilateral de l’1 de gener de 2001.

Els especialistes consideren que la gran pregunta és si l’efecte Brexit serà durador o no, i acaben concloent que probablement sí que ho serà. En qualsevol cas, una cosa sembla de moment ben clara: les empreses britàniques, i el sector financer en particular, comencen a notar que el Brexit està resultant un mal negoci, contràriament a les promeses populistes formulades pels promotors de la sortida del Regne Unit de la UE.