A la porta del ‘Brexit’

Els resultats de les eleccions britàniques no deixen dubtes de la victòria aclaparadora del Partit Conservador i, per tant, s’aplana el camí perquè el premier Boris Johnson executi el Brexit el proper 31 de gener, amb el permís del Parlament, que ara si que previsiblement li serà favorable. Però de les recents eleccions se’n poden treure més conseqüències. D’una banda, l’enfonsament del Partit Laborista és molt significatiu i la lectura s’ha de buscar en el poc carisma del seu líder, Jeremy Corbyn, a més d’un programa electoral amb divagacions sobre el Brexit i amb propostes ideològiques que semblen més d’una època passada.

Tampoc el Partit Liberal ha aconseguit redreçar la seva situació i més quan la seva cap, Jo Swinson, no ha sortit elegida. De manera que els dos partits hauran de fer una catarsi per readaptar-se a la realitat britànica. Per altra part, el Partit Nacional Escocès (SNP) ha obtingut uns resultats electorals molt bons, fet que ha portat la seva líder, Nicola Sturgeon, a plantejar la celebració d’un segon referèndum per la independència, amb la idea també de continuar a la UE.

Així, la situació interna del Regne Unit no sembla la ideal i es pot trobar a mitjà termini amb dificultats de mantenir-se unida, i més si hi afegim l’opció d’una Irlanda unida. I pel que fa a l’exterior, la realitat per al Regne Unit i per a la UE tot just acaba de començar, perquè l’acord que ha de regir les relacions encara no s’ha determinat i, depenent de com quedi, en poden sortir afectats ciutadans i empreses. Així, s’han d’acordar aspectes que ara són molt clars, com la llibertat de moviments, la relació laboral, l’acord en sanitat, en immigració, en defensa, etc., els quals podrien afectar de ple els europeus que volen treballar al Regne Unit o els britànics que ho volen fer en estats de la Unió Europea, o l’ús de la sanitat de la UE per part dels britànics o, pel que fa a les empreses, els acords duaners i aranzelaris.

De manera que la realitat del Brexit no es determina aquests dies, sinó en la negociació de l’acord de relació entre el Regne Unit i la UE que ha d’estar enllestit abans que acabi l’any 2020. Així les coses, amb un Johnson enfortit i amb l’amic americà a favor seu i crític amb la UE, aquesta haurà de marcar molt bé el territori i exigir un acord vàlid per als europeus.

De moment la UE s’ha limitat a dir que està preparada per a la gestió del Brexit, però ja sabem que l’escenari comunitari, amb una comissió i parlament que comencen a caminar i amb estats membres que van posant bastons a les rodes, no és fàcil avançar, com s’ha comprovat en la cimera que havia d’aprovar un full de ruta per arribar a la neutralitat energètica el 2050 i que per la posició intransigent de Polònia no s’ha pogut tancar i s’ha posposat fins al juny. Esperem, però, que tothom estigui a l’altura i que, tot i ser una mala opció, al final el Brexit es gestioni de manera que aporti aspectes positius a les dues parts.