financiacion-eurem

EUREM es una associació empordanesa amb vocació europeista que té per finalitat el desenvolupament econòmic, social i cultural de l’Empordà i de les comarques gironines. Vol servir de plataforma de formació, divulgació i foment dels valors democràtics i socials que són comuns a la Unió Europea, amb la voluntat de canalitzar i fer avançar les inquietuds altruistes i intel·lectuals dels ciutadans de les nostres contrades.

La solució del conflicte Catalunya-Espanya per elevació

En una carta adreçada al seu amic  historiador i humanista  Agustí Duran i Sanpere el 17 de maig de 1951 , Gaziel va escriure el següent : “ El plet entre Catalunya i Castella penso ara veure’l amb una claredat diàfana, després de tants anys d’haver-lo sofert damunt l’ànima i damunt les costelles. I això que crec veure tan clar és que no té remei.

Continua llegint

‘Brexit’ de mai acabar

Durant un temps, ha planat sobre l’escenari del Brexit la possibilitat que s’arribés a un desenllaç sense acord, una opció que, amb dades a la mà, a la majoria de ciutadans i analistes ens semblava la pitjor. Amb l’arribada de Boris Johnson al poder, la situació d’un Brexit sense acord prenia encara més fiabilitat, ja que el primer ministre defensava que en cap cas alteraria la data de 31 d’octubre per sortir de la UE, fos quin fos l’estat de les negociacions amb la UE.

Continua llegint

Sobre els populismes

L’historiador i sociòleg francès, Marc Lazar, ha escrit en el seu llibre “Populocracia“ que hi ha molts tipus de moviments populistes, tant de dretes com d’esquerres, i que, més enllà de les seves diferències i matisos, tots aquests moviments presenten uns trets comuns que es podrien resumir així: “Plantegen un antagonisme entre el poble i l’establishment, entre el poble i les elits, proposen solucions fàcils a problemes complexos, identifiquen un enemic i ataquen a la democràcia liberal“. Per derrotar el populisme, argumenta Lazar, hem de resoldre el problema de desconfiança de la gent cap a la classe política, promovent una democràcia més participativa (que no és el mateix que la democràcia directa), i replantejar els models d’integració de la immigració, que estan en crisi.

Continua llegint

La Unió Europea i Àfrica: una oportuntitat històrica

Europa, la gran potència colonitzadora, sent una responsabilitat especial envers el continent africà. Per això mateix la UE s’ha interessat des dels seus orígens per Àfrica . Destaquen els acords amb els països ACP ( Àfrica, Carib i Pacífic ) , primer a través de les Convencions de Yaoundé ( 1963 ) i Lomé ( 1975 ) , i més tard amb l’Acord de Cotonú ( 2000) , en el que participen 48 països de l ‘Àfrica subsahariana, que expira el mes de febrer de 2020. Cronològicament, darrera dels països ACP, el segon focus d’atenció varen ser els països africans de la Mediterrània. Avui Barcelona és precisament la seu de la Unió per la Mediterrània ( UpM), formada per tots els països de la UE més els països mediterranis del nord d’Àfrica i altres de l’Orient Mitjà i sud-est d’Europa. També tenim l’Estratègia Conjunta Àfrica-UE ( 2007 ) , diverses estratègies regionals com La Banya d’Àfrica ( 2011) , el Golf de Guinea ( 2014 ) i el Sahel ( 2011), a més dels Diàlegs formals ( cimeres Unió Africana-UE ) .

Continua llegint

El govern de la UE, a debat

Aquests dies veurem, com és preceptiu, que cada candidat o candidata a comissari europeu presentarà les seves credencials i les propostes per al seu mandat, al Parlament Europeu, i seran interrogats i qüestionats per tot el que els europarlamentaris consideren oportú, fins al punt que, al final del debat, emetran un veredicte sobre la idoneïtat o no de qui es presenta, si mereix o no el càrrec de comissari. Normalment, tot i el debat que es genera, surten amb el vistiplau del Parlament Europeu i ja tenen assegurat el càrrec, si no hi ha res de nou, durant els cinc anys de mandat de la Comissió Europea.

Continua llegint

El procés d’ acostament d’Andorra a la Unió Europea: cap a un acord d’associació

Ja fa trenta anys que Andorra ha iniciat un procés gradual i progressiu d’acostament a la UE. Tot va començar l’any 1990, quan es va signar un acord d’unió duanera entre Andorra i la Comunitat Econòmica Europea (CEE), que va suposar, en paraules del aleshores cap de govern andorrà, Josep Pintat, “ la primera plataforma de sortida d’Andorra cap a Europa “. El factor impulsor d’aquell acord comercial i duaner va ser l’entrada d’Espanya a la CEE l’any 1986, que significava l’encerclament d’Andorra per territori comunitari europeu i , per tant, l’obsolescència dels antics arranjaments comercials entre Andorra amb França i Espanya, respectivament .

Continua llegint