financiacion-eurem

EUREM es una associació empordanesa amb vocació europeista que té per finalitat el desenvolupament econòmic, social i cultural de l’Empordà i de les comarques gironines. Vol servir de plataforma de formació, divulgació i foment dels valors democràtics i socials que són comuns a la Unió Europea, amb la voluntat de canalitzar i fer avançar les inquietuds altruistes i intel·lectuals dels ciutadans de les nostres contrades.

Claves para las elecciones Europeas

Las elecciones al Parlamento europeo tendrán lugar en España el domingo 26 de mayo de 2019 para elegir 64 diputados, número no despreciable en un parlamento de 705 escaños. El mismo día se celebrarán las municipales y en trece comunidades también las autonómicas, lo cual puede generar movilización, pero también confusión. Las elecciones legislativas habrán tenido lugar un mes antes con lo que al menos se habrá evitado indigesto super domingo electoral. En las últimas europeas de 2014 se presentaron en España 39 candidaturas de las que solo 10 obtuvieron representación. Las elecciones europeas suelen percibirse como distantes y secundarias y se votan a menudo en clave nacional, resultando en una baja participación. Si embargo las próximas elecciones europeas revisten una importancia particular, mayor que en anteriores ocasiones, por lo que conviene juzgarlas en clave europea y con plena conciencia de sus efectos.

Continua llegint

Sopar-tertúlia: “Municipis i Unió Europea. El cas de Palamós”

Us informem que farem el proper sopar-tertúlia a Palamós, el divendres 15 de març, a les 21h, en el restaurant l’Arcada, c/ Pagès i Ortiz, n. 49. (paral.lel al carrer Major i molt proper a l’Ajuntament.).

L’acte tindrà com ponent el Sr. Marc Gafarot, politòleg i candidat a l’alcaldia de Palamós, que ens parlarà de:

“Municipis i Unió Europea. El cas de Palamós”

Preu tiquet: 30€ Per a la reserva, enviar correu a xferrer@economistes.com
Data límit d’inscripció: 12/03/2019

‘Brexit’: l’hora de la veritat

Fa temps que parlem del Brexit, ja des del llunyà juny de fa dos anys, quan la sortida del Regne Unit de la UE va guanyar, contra pronòstic –això sí, per un escàs marge de vots–, el referèndum que havia plantejat el primer ministre, David Cameron. Així, sense gaire entusiasme, tant la UE com el Regne Unit varen començar a gestionar el Brexit, per complir la voluntat popular expressada en referèndum. L’anàlisi detallada d’aquesta gestió dona pistes de la dificultat d’una implementació fàcil i còmoda, donat que el remain (quedar-se a la UE) va guanyar a Escòcia amb el 62% dels vots i també, amb menys marge, a Irlanda del Nord i a la ciutat de Londres, i que, generacionalment, els joves varen optar més per continuar a la UE i els més grans, pel Brexit.

Continua llegint

No podem desentendre’ns d’Europa

El 7 de desembre de 2018 el Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Damià Calvet,  va comunicar per carta a la Ministra para la Transición Ecológica, Teresa Ribera,  que la Generalitat no podia exercir adequadament la representació de les CC.AA al Consell de la UE ni en els corresponent grups de treball durant la primera meitat de 2019, pel que li demanava confiar la responsabilitat a una altre comunitat autònoma. Aquesta situació ja s’arrossegava des del trimestre anterior. La notícia va ser publicada breument per La Vanguardia, el  diari ARA, el Periódico i Crónica Global  i ha donat lloc a una demanda d’explicacions al parlament de Catalunya per part del grup dels Comuns. Però ha trobat escàs ressò públic. Considerem que es tracta d’una posició injustificada i, des d’una perspectiva europeista, clarament errònia.

Continua llegint

Claves para unas elecciones europeas transcendentales

Las elecciones al Parlamento europeo tendrán lugar en España el domingo 26 de mayo de 2019 para elegir 64 diputados, número no despreciable en un parlamento de 705 escaños. El mismo día se celebrarán las municipales y en trece comunidades también las autonómicas. En las últimas europeas de 2014 se presentaron en España 39 candidaturas de las que solo 10 obtuvieron representación. Las elecciones europeas suelen percibirse, erróneamente,  como distantes y secundarias y se votan a menudo en clave nacional, resultando en una baja participación. Si embargo las próximas elecciones europeas revisten una importancia mayor que en anteriores ocasiones, por lo que convendrá juzgarlas en clave europea. Aquí se dan algunas claves para facilitarlo.

Continua llegint

La UE ha de connectar amb la ciutadania

Ja fa temps que es diu que la Unió Europea no sap comunicar bé, que no sap fer arribar a la ciutadania tot el que es fa en les institucions comunitàries, que és molt. De fet, quan les vaques eren grasses, quan les coses anaven bé, tot i que també s’observava el dèficit de no saber arribar a la ciutadania, la necessitat no era tan peremptòria com ho és ara; perquè tot el que venia de Brussel·les ho vèiem bé, vèiem que era el camí a seguir i ens hi emmirallàvem ben satisfets. Però no hi ha res que duri sempre i l’escenari de tranquil·litat institucional i, sobretot, l’apreciació de la ciutadania respecte d’Europa han caigut substancialment els darrers anys. A la manca de capacitat de comunicar, s’hi ha afegit la incomprensió de bona part de la ciutadania pel que fa a la gestió que la UE i els estats membres han fet dels reptes més importants, com és el cas de la crisi econòmica, amb receptes d’austeritat que han afectat de valent els qui menys tenen.

Continua llegint